El Parlament acorda recaptar tots els impostos des de Catalunya

Els acords van arribar al darrer moment de la sessió plenària, quan tot semblava apuntar a la manca de consens. Només la definició de l’educació pública com a «laica» va retardar l’acord global pel text estatutari, però el més important, el que semblava el principal escull de la negociació entre els grups parlamentaris, el nou sistema de finançament, es va blasmar en un projecte que suma la majoria política, amb la única excepció del PPC.

Propostes agosarades de recaptació de tributs que ja ha fet saltar l’alarma en alguns cercles de Madrid, però que des de Catalunya, arriba amb consens parlamentari. Destaca de tot això el sistema de blindatge que impedirà a qualsevol llei estatal modificar algun punt de l’Estatut.

¿Què s’ha aprovat?

Finançament: recaptar tots els impostos: La Generalitat té la capacitat de recaptar i administrar tots els impostos que es paguin dins el seu territori. Es crearà l’Agència Tributaria Catalana per a tal finalitat.  Es podran fixar els tipus impositius, les exempcions, reduccions i bonificacions sobre les bases imponibles i les deduccions. Es pactarà la quota que es destinarà a a l’Estat, dividida en dos aspectes, la solidaritat i la que ha de cobrir les despeses dels serveis estatals a Catalunya. Serà el Parlament qui distribuirà els recursos que l’Estat espanyol destina als ajuntaments.

Educació: ensenyament laic

Les escoles públiques catalanes són laiques, però els pares tindran el dret a escollir l’educació religiosa dels seus fills.

Divisió geogràfica: vegueries

Es mantenen les comarques actuals, fet que anirà en detriment de les actuals diputacions provincials i es crearan les vegueries que, juntament amb els municipis en seran l’estructura bàsica.

Ciutadania. Drets i deures

S’estableixen els principis que regiran l’activitat dels poders públics. Els ciutadans podran reclamar-ne el seu compliment. Es crea la carta de drets i deures.

Competències: blindatge

Evitar que les competències de la Generalitat puguin tornar a  l’Estat és el títol 4 que ahir van aprovar tots els grups excepte el PPC. El PSC es va abstenir en una esmena subscrita per CiU, ERC i ICV-EUiA sobre la competència exclusiva del règim local.

Justícia: control total

El Tribunal Superior de Justícia serà la última instància a Catalunya. Tot el personal estarà obligat a conèixer el català. Es crearà el Consell de Justícia, que proposarà els presidents dels tribunals, podrà sancionar jutges i haurà de resoldre recursos. Serà l’encarregat de negociar temes judicials amb l’Estat.

Economia: control de les caixes:

El nou text atorga plenes competències en exclusiva a la Generalitat per regular l’organització de les caixes d’estalvi. Es podran establir reglaments per elaborar els estatuts dels alts càrrecs i supervisar el procés d’emissions de les quotes participatives.

Una nació amb relacions exteriors

L’Estatut nou defineix Catalunya com a nació. Una comissió bilateral estudiarà la regulació de les relacions de la Generalitat amb l’Estat, autonomies i amb la UE, així com l’acció exterior de l Govern.

El que resta fer

Referèndum: l’última paraula

Els catalans tindran l’última paraula per decidir el nou Estatut a través d’un referèndum. Abans, en tractar-se d’una llei orgànica, necessitarà l’aprovació del Congrés dels Diputats. Aquest, si s’escau, el trametrà al Senat. El penúltim pas serà el seu retorn al Parlament català que haurà de convocar el referèndum. Tot això, si algun partit no presenta recurs d’inconstitucionalitat.