Un nen que no es pot valer per si mateix i que s'autolesiona, que no pot quedar-se sol en una habitació i amb una incapacitat psíquica superior al 76% és un gran dependent? Segons el barem usat per la Generalitat en base a la Llei de Dependència no l'és i no li cal un assistent que en tingui cura.

Precisament, perquè es considera que s'està diagnosticant «tard» i determinant graus de dependència «a la baixa», les denúncies al Departament d'Acció Social i Ciutadania s'acumulen.

«Van venir a casa i en una hora van valorar el meu fill», explica la Francesca Heras, que ha demandat la Generalitat perquè han diagnosticat al seu fill de deu anys un grau de dependència inferior al determinat pels metges que en fan el seguiment.

«No s'argumenta el diagnòstic», es lamenta Heras, i a la demanda hi ha especificat que tampoc es té en compte si es tracta d'una família monoparental i, per tant, «amb el 50% de recursos». Des de la Generalitat asseguren que «s'empleen els barems fixats per l'Estat», que s'ajusten a les necessitats de les persones dependents.