La falta d’eficiència del transport públic castiga la mobilitat a Barcelona

Avui entra en vigor el sistema de velocitat variable a les carreteres C-31 i C-32 d'accés a Barcelona, que obligarà a circular-hi, si convé, a menys de 80 km/h. El president de la Generalitat, José Montilla, va defensar ahir la mesura mentre «Barcelona superi les emissions» de contaminació que fixa la Unió Europea. En canvi, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va apostar per permetre circular més ràpid en horaris i situacions de poc trànsit. Seguint l'eina de treball DAFO, 20 minutos ha  analitzat amb cinc experts i representants d'entitats ciutadanes el sistema de mobilitat a l'àrea de Barcelona.

Debilitats

Josep Pérez Moya, director del Servei Català de Trànsit: D'una banda, les congestions que es produeixen als acessos de Barcelona en hora punta i, d'altra banda, encara és insuficient l'eficiència del transport públic, malgrat que s'està millorant.

Manel Ferri, responsable de l'àrea de Mobilitat de CCOO: Els principals problemes són per la feble xarxa de transport públic a la segona corona, en especial, el tren i els corredors de bus insuficients. La inexistència d'un corredor ferroviari orbital per anar del Vallès al Baix Llobregat sense passar per Barcelona. Falten intercanviadors, aparcaments dissuasoris i carrils bus.

Jaume Baró, director a Catalunya del Comissariat Europeu de l'Automòbil: La falta de més transport públic i de qualitat. Hi ha molta gent que ha marxat a viure fora de Barcelona i ha de desplaçar-se a la capital per feina o estudis. Molts cops només pot fer-ho en transport privat. El mateix passa amb les superficies comercials i polígons industrials.

Jordi Giró, vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns: L'aplicació de les tarifes de transport públic i la reducció del servei, sobretot, de bus, amb la pèrdua de viatgers.

Dionís Oña, secretari de Medi Ambient i Salut laboral d'UGT: Els treballadors pateixen les congestions diàries a Barcelona. El 30% depenen del seu vehicle per accedir a la feina. Calen aparcaments dissuasoris. És dubtós que el límit de 80 km/h, per si sol, sigui efectiu contra la contaminació.

Amenaces

J.P.M El creixement del parc mòbil de vehicles pot fer insostenible la xarxa viària.

M. F. La pèrdua de competitivitat de les empreses i els elevats nivells de contaminació.

J. B. La manca d'infraestructures i que cada cop el nombre de vehicles és superior i el nombre de desplaçamantes també. Això pot suposar un fre a l'activitat econòmica.

J. G. El túnel d'Horta,  també el túnel de Montjuïc i un servei de Rodalies que no acaba de funcionar. I el Pla de Rodalies no acaba d'arribar mai.

D. O. L'amenaça més gran són els desplaçaments que els treballadors es veuen abocats a fer diàriament per accedir als centres de treball i que provoquen als treballadors malestar, contaminació (sempre que no es facin en transport públic), baixes laborals (causades pels accidents in itinere), pèrdua de temps i poder adquisitiu... mentre que la majoria de les empreses es desentenen del problema. I la xarxa de transport públic tampoc està lliure de problemes, amb falta d'informació i la reducció de personal, que acaba perjudicant i minvant la qualitat del servei.

Fortaleses

J.P.M Es donen totes les condicions pel desenvolupament d'una mobilitat sostenible.

M. F. Els plans de millora dels intercanviadors, el bon funcionament del tramvia i la seva extensió fora de Barcelona, la reforma de Rodalies, i la bona oferta de Metro i FGC a Barcelona ciutat.

J. B. Com ja s'ha demostrat amb el temps i els esdeveniments, la capacitat d'adaptació dels ciutadans (avaries i massificació a Renfe, límit de 80 km/h. sistema de velocitat variable...).

J. G. La diversitat de la mobilitat, des de l'anar a peu a l'ús de la bici, el metro, el tren, el tramvia...

D. O. L'àrea metropolitana té una de les xarxes de transport més àmplia. I el fet que hi hagi Secretaria de Mobilitat, entre d'altres organismes, ofereix un àmbit de participació i debat, però l'Administració s'hauria de comprometre a què sigui vinculant.

Oportunitats

J.P.M Aconseguir el canvi modal que es pot produir amb les propostes de millora tant de la gestió com d'oferta i eficiència del transport públic.

M. F. Utilitzar el bus de forma preferent, el tramvia pel centre de la ciutat i defugir l'aparcament al centre, estendre la bici, pacificant el trànsit.

J. B. Les diferents administracions han de fer una forta inversió en infraestructures i transport.

J. G. L'unió dels dos tramvies a la Diagonal. És un repte, si es fa bé.

D. O. La implantació d'una figura de gran importància per a la mobilitat, com és el gestor o gestora de mobilitat.