"Nissan haurà d’aportar un pla de viabilitat per aprovar l’ERO"

Nissan acomiadarà els 1.680 treballadors que tenia previst, el 37% del total a Catalunya, per fases: 1.288 abans d'acabar l'any i 392 al setembre del 2009. Els afectats treballen a la Zona Franca, Montcada, el Prat i el Port de Barcelona. L'empresa japonesa va presentar ahir l'expedient de regulació d'ocupació (ERO). Hi addueix motius d'organització i producció. A més, preveu un pla social (prejubilació dels més grans de 55 anys i la recollocació d'altres en altres plantes de la companyia). Contractarà una consultoria per facilitar la collocació en altres empreses i crearà una borsa per «recontractar».

S'acceptarà l'ERO de Nissan?

Serem molt rigurosos amb l'expedient. Com qualsevol altra, l'empresa primer ha de justificar les causes i segon ha d'aportar un pla social i de viabilitat. Nissan va tenir, els darrers anys, una pujada molt important d'activitat que va generar un tercer torn.

L'empresa allega motius d'organització i producció. A Seat, el Govern sí li va posar condicions.

Seat va plantejar una suspensió temporal de contractes, no acomiadaments. Les mesures eren proporcionals a la causa comprovada, que era la reducció de vendes. Nissan haurà d'acreditar que la reducció de l'activitat és proporcional al número de persones que vol acomiadar. Amb els EROs, el Govern pot fer tres coses: aprovar-ho, denegar-ho o aprovar-ho parcialment.

Aprovaria 600 baixes incentivades a Nissan?

Si es fa de forma voluntària, si hi ha acord i consens nosaltres donarem el vist-i-plau.

Fabricar un cotxe elèctric en garanteix la continuïtat?

El Govern fa tot el necessari per garantir la viabilitat de Nissan. Hi ha la necessitat de garantir el futur, amb un pla industrial.

Està garantit?

Nissan l'ha d'acreditar. Treballarem perquè tingui un pla industrial que garanteixi els màxims llocs de treball a Catalunya.

S'espera algun ERO igual o pitjor que el de Nissan?

No tenim una bola per veure el futur. Si arriba la liquiditat a les empreses i les persones, segurament els efectes es podran mitigar, però si no arriba, els efectes seran pitjors.

S'insinua que hi ha comiats aprofitant la crisi.

No hem comprovat cap cas així. Que tinguin clar les empreses que no permetrem expedients sense justificar.

Quin poder té Treball en aquesta crisi per actuar?

Orientem les persones en atur a través de les 70 oficines de treball, amb sis aules de recerca intensiva de feina, el 100% de la formació gratuïta que fem està adreçada a activitats que generin ocupació... Qui estigui a l'atur no pot perdre l'oportunitat de formar-se.

Els objectius del Pla de Govern sobre treball s'acabaran complint, tot i la crisi?

Seguim el full de ruta: més serveis a les oficines de treball, menys temporalitat, menys sinistralitat laboral, igualtat d'oportunitats...

Es critica la manca d'inspectors i que l'actuació és tova.

Que hi hagi pocs inspectors és cert. Per això hem demanat el traspàs al Ministeri de Treball, previst per al juny del 2009. Que som poc rigorosos no és cert. Han pujat les sancions. En sinistralitat mortal estem pràcticament igual que la mitjana europea. Ens falta prevenció a les empreses i els treballadors.

Previsions sobre ocupació o atur juvenil es compliran?

És cert que hi ha unes dades que no es podien preveure. Sí que complim, en canvi, en temporalitat i formació.

El 2010, grosso modo, es podran complir els objectius?

En ocupació? No. L'any vinent pujarà l'atur. Es destruirà ocupació, encara que sigui poc. Però cal situar les coses al seu lloc: l'atur ara està al 8,9% amb 3,5 milions d'ocupats. El 1994 vam arribar al 21,2%, però amb 2,1 milions d'empleats.

Creu que un atur de l'11,6% per al 2009 és realista?

Són estimacions.

Feines que es venen com el futur són massa precàries, amb els mileuristes.

No fixem salaris. La negociació collectiva intenta millorar els sous, però a la vegada també la productivitat.

Hi ha oportunitats ara?

Sí. Qui està ocupat ha de reciclar-se. Els aturats han d'adreçar-se als sectors amb ocupació: medi ambient, energies alternatives, dependència, informàtica, recerca, autoempresa... Tota crisi genera oportunitats.