L’escola ensenya 15.000 pares a educar els fills

Més de 15.000 pares i mares de Catalunya recorren a l'escola pública per aprendre com educar els seus fills. Són prop de 500 xerrades sol·licitades per les Associacions de Mares i Pares (Ampes) dels centres públics i 150 més de la privada-concertada. La majoria són a l'àrea de Barcelona.

De mitjana, assisteixen a cada xerrada, unes 30 persones. Un terç de les associacions de pares sol·liciten cada curs a la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC) que professionals de diverses àrees imparteixin xerrades i tallers sobre els temes que més els preocupen.

Però a l'escola privada i concertada, el recompte de pares i mares interessats es fa més difícil, ja que molts centres els organitzen ells. Ara bé, des de la Confederació Cristiana d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (CCAPAC) promouen a l'any 150 conferències.

«Els qui més hi assisteixen i estan més motivats són els pares dels nens de P3, P4 i P5 perquè inicien l'escola», explicava ahir el coordinador de l'Escola de Pares de la FaPaC, Vladimir Reinhardt. Alhora, tal com matisa el secretari de la Junta de la CCAPAC, Carles Armengol, es nota també una punta d'assistència «a l'inici i acabament de l'ESO perquè els pares es troben en una situació nova».

Els temes sol·licitats «responen en bona part a modes», tal com matisa Armengol. Ara bé, hi ha «clàssics» com ara l'autoritat i els seus límits, la relació pares-fills o la sexualitat, entre les temàtiques més demanades.

Cada cop guanyen més pes les xerrades centrades en l'ús de les noves tecnologies, l'assetjament escolar i el consum responsable. Totes elles són gratuïtes per als pares. «Els pares necessiten un espai per parlar dels seus dubtes, no només sobre els fills». Aquesta és la conclusió a la que han arribat a la FaPaC.

El coordinador de l'Escola de Pares, Vladimir Reinhardt, se sorprèn del fet que «cada cop volen parlar més dels seus problemes, independentment de ser pares», un fet que «abans no passava». A l'escola privada constaten com «hi ha una preocupació excessiva per temes marginals» i com «els pares s'obsessionen per la seguretat o per les installacions, perdent de vista allò essencial».