La majoria de la massa forestal de l'entorn de Barcelona està en mans privades. Només un 4,18% de les 182.489 hectàrees amb aquests usos que sumen les comarques de l'àrea metropolitana (Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Barcelonès, Alt Penedès, Maresme i Garraf) pertanyen a alguna administració, segons dades del departament de Medi Ambient.

El Barcelonès (30,3%) és la comarca amb més superfície pública, el contrari que el Garraf (0,16%). És complicat conèixer amb detall el desglossament de la propietat privada, però en casos com la muntanya de Sant Ramon, a Viladecans, un 70% de les100 hectàrees pertany a constructores i immobiliàries, segons va denunciar ahir la Plataforma Salvem Oliveretes.

A Collserola, també el 70% és a mans privades, amb concentració de construccions a Les Planes i Vallvidrera. "La parcel·lació i el poc rendiment del bosc mediterrani dificulten la gestió forestal", explica el cap de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona , Ramon Espinach.

En els dotze parcs de l'ens provincial (101.564 ha), la part pública arriba fins el 10%. Espinach considera que és a prop del Pirineu on més s'eleva la propietat pública a Catalunya.

Cal un pacte previ

La desproporció pública-privada«limita» les actuacions. La gerent del Parc de la Serralada Litoral , Montse Grau, dóna exemples: "Per fer franges contra incendis, per treure biomassa o per netejar el sotabosc cal un permís previ a l'autorització que després dóna Medi Ambient".

El mateix passa per condicionar o restaurar camins, posar cartells o restringir el pas de vehicles. Grau i Espinach, però, sostenen que no sol haver problemes perquè la propietat també hi guanya.