És una bona mostra del que els editors de Penguin Books n’han dit : el Medieval Golden Age català, la primera època d’esplendor de la societat catalana. De fet, el jardí de Santes Creus és un dels pocs exemples triats per il·lustrar el capítol titulat : ‘Hortulus. El jardí medieval’ d’un llibre antològic alemany de grans dimensions dedicat a presentar els millors jardins de totes les èpoques d’Europa, ‘de l’Antiguitat als nostres dies’ : Gartenkunst in Europa. En aquesta antologia, hi ha altres 5 jardins catalans (que, en el context del llibre, són molts).
Aquests 5 jardins són : un del XVIII, neoclàssic, el Laberint d’Horta, i 4 del període posterior a 1850. En concret, el Parc de la Ciutadella de Barcelona (iniciat el 1871), amb l’Umbracle i l’Hivernacle, de Josep Fontserè, el Parc Güell d’Antoni Gaudí (projectat el 1902), el Jardí de Santa Clotilde de Lloret de Mar (iniciat vers 1920), de Nicolau M. Rubió i Tudurí, i el Parc Joan Miró (obert el 1984) a l’antic escorxador de Barcelona. Segons hi llegim, « la palette artistique des jardins catalans de XX siècle est tres riche». Però, cap dels jardins catalans és un jardí reial. Un és d’una família noble retornada de l’exili a Viena (el Laberint d’Horta), 2 són iniciativa municipal (el Parc de la Ciutadella i el Joan Miró), i 2 són iniciativa de grans empresaris : Güell (tèxtil), i Roviralta (indústria farmacèutica), promotor dels Jardins de Santa Clotilde.
Comentarios
Hemos bloqueado los comentarios de este contenido. Sólo se mostrarán los mensajes moderados hasta ahora, pero no se podrán redactar nuevos comentarios.
Consulta los casos en los que 20minutos.es restringirá la posibilidad de dejar comentarios