1607 : Francesc Ribalta al Col·legi de Pintors

Francesc Ribalta (Solsona, 1565-València, 1628) és un dels grans representants, amb Jacint Rigau i Josep de Ribera, de la pintura del Barroc català. Ribalta, com Rigau i Ribera, es va formar lluny del seu lloc de naixença, va organitzar un taller de pintura amb participació de la seva família i va treballar per a una cort reial o virregnal. La formació de Ribalta va ser a Barcelona, El Escorial –residència reial dels austries espanyols–, Madrid, i al regne i a la cort de la ciutat de Nàpols, que formava part de la Corona d’Aragó i de les Espanyes. Francesc Ribalta trobaria el seu espai, a partir de 1599, a la ciutat de València, on el virrei i arquebisbe del regne de València, Joan de Ribera, seria una font d’encàrrecs. El 1607, Ribalta va participar en la creació del Col·legi de Pintors de València. Després de la mort, el 1611, del virrei-aquebisbe Ribera, Ribalta va tornar a Itàlia. Va esdevenir un dels iniciadors i màxims representants de la vessant tenebrista de la pintura barroca, com Caravaggio o Josep de Ribera. «Ribalta -escriu Alexandre Cirici- va acollir com a matèria artística la realitat, amb un marcat interès per mostrar la dignitat de la lletjor, la vellesa, la decrepitud o la misèria. El seu art, patètic i, de vegades, prop de la brutalitat, s’expressa amb la força del clarobscur». Lluny de la pintura del Rigau de Versalles, que magnificava i deïficava els reis de França, la pintura del Ribalta de València és realista i representa «moments límits entre la vida i la mort».

Francesc Roca / historiacatalunya@accat.org

Per saber-ne més: Alexandre Cirici : La pintura catalana. Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1959.