Les conclusions de l'estudi, que fa una radiografia dels usuaris d'esta proposta lúdica de realitat augmentada, s'han publicat en la Revista Llatina de Comunicació Social, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

El videojoc Pokémon GO, gràcies a la utilització d'una tècnica de realitat augmentada, va aconseguir arribar a una audiència "absolutament àmplia en edats i en interessos", ha comentat Aarón Rodríguez, qui considera que és el primer cas de realitat augmentada d'èxit perquè "va arribar a tots els públics, interactuava en la vida quotidiana, en família, jugant durant moltes hores, durant mesos".

Al mateix temps, en opinió de l'investigador, Pokémon GO "va revolucionar la manera amb la qual ens relacionàvem tecnològicament amb les ciutats, amb mecàniques de joc, havia generat comunitats molt fortes, tant d'amics com de famílies, de pares, mares, fills, avis, que, al seu torn, acabava amb la idea del jugador de videojocs aïllat, encara que jugue en xarxa". No obstant açò, va ser "cridanera" la seua curta vida després d'una enorme popularitat durant sis mesos, segons la UJI.

LES DINÀMIQUES DE JOC S'ESGOTAVEN

Esta investigació mostra que les dinàmiques de joc s'esgotaven molt ràpidament. "Tots els jugadors sabien el que volien fer, però la companyia no va respondre eixe interés d'interactuar més; el que el públic volia era intercanviar pokémons, lluitar entre ells, un videojoc més comunitari, però la companyia va frenar en esta oferta i va fer fracassar el videojoc", ha subratllat Rodríguez.

Els investigadors de la UJI van estudiar la percepció de 332 jugadors i jugadores amb un nivell molt alt d'implicació amb Pokémon GO. Els resultats demostren que era un joc "àmpliament acceptat" per sectors "totalment heterogenis", és a dir, no hi havia un perfil, sinó que havia arribat a homes i dones, de tots els nivells educatius, "una característica que sol ser rara enfront dels videojocs convencionals, que tenen un target molt més marcat", ha matisat el professor.

Paral·lelament, les conclusions mostren que no es podia traçar una relació de consum clara entre altres textos de l'univers transmedia del videojoc, ja que els jugadors de Pokémon GO no tenien per què estar familiaritzats amb la sèrie de televisió, les pel·lícules d'animació o els videojocs anteriors. "Este fet és interessant perquè demostra que el que feia funcionar el joc no eren els marcs narratius en els quals es movia, sinó les noves mecàniques de joc", detalla l'investigador.