Esta és una de les conclusions de l'estudi realitzat per la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat de València (UV) i el Centre Nacional per a la Investigació Científica de França -CNRS, en les seues sigles en francés-), i publicat en la revista 'Human Brain Mapping'.

El treball ofereix respostes a les preguntes com va canviant el cervell al llarg de la nostra vida, quals són els valors normals dels volums de les estructures cerebrals o si existeixen diferències en el desenvolupament del cervell al llarg de la vida entre homes i dones.

Un equip d'informàtics, neuròlegs i biòlegs d'estos tres centres han desenvolupat un dels estudis més exhaustius realitzats fins hui sobre el desenvolupament del cervell humà, per quantitat de casos analitzats i rang d'edats avaluat, ja que abasta des que som bebés fins a la vellesa, destaquen les institucions acadèmiques a través d'un comunicat.

En total, han analitzat 2944 imatges de Ressonància Magnètica de cervells, de subjectes sans amb edats compreses entre els 9 mesos i els 95 anys. De tots ells, 1379 eren de dones i 1565 d'homes. Les imatges pertanyen a bases de dades públiques de nou institucions europees, americanes i australianes.

DIAGNÒSTIC DE MALALTIES NEUROLÒGIQUES

Els resultats han permès obtindre els valors de normalitat de cada estructura cerebral per a una edat i sexe determinats. D'esta manera, este treball ofereix també una ferramenta de gran valor per al diagnòstic de patologies neurològiques.

En esta anàlisi, es constaten també diferències existents en l'evolució del cervell dels homes i dones. Entre altres resultats, han comprovat com la velocitat a la qual s'atrofia el cervell és major en els homes que en les dones i envelleixen pitjor, sobretot a partir dels 80 anys. A més, per norma general, l'hipocamp -estructura associada a la memòria- sol tindre, de manera relativa, un volum lleugerament superior en el cas de les dones.

"També hem vist com el cervell femení arriba al seu punt més alt de volum més ràpid que en el dels homes, les seues estructures cerebrals maduren abans", afig Enrique Lanuza, del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València.