Entre les diverses actuacions que realitza l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) es troben la construcció i millora de diversos espais públics. Aquests poden ser equipaments culturals com biblioteques (que al seu torn serveixen com a generadors de diverses activitats, des de tallers fins a recitals), equipaments esportius (des de piscines a camps de futbol, passant per poliesportius o camps d'atletisme), polivalents (escoles, arxius i centres cívics) i socials (es realitzen remodelacions d'edificis emblemàtics o mercats).

El llistat d'obres públiques també s'estén a actuacions de construcció o reurbanització de carrers, places i parcs; la implementació de noves senyalitzacions i elements de mobiliari (com per exemple columnes d'enllumenat, aparca bicicletes o miradors al Delta del Llobregat); la recuperació de passejos fluvials pel Besòs i el Llobregat; la millora de passejos marítims; la construcció deponts i passarel·les i la realització de vies i carreteres.

Aquest ventall d'obres és dissenyat i desenvolupat per la Direcció de Serveis d'Espai Públic. «Tenim 36 clients que ens realitzen tot tipus de peticions», afirma Xavier Segura, director d'aquesta àrea, respecte a les sol·licituds que fan els municipis per millorar la qualitat de vida dels seus veïns.

En els últims 40 anys la població de Barcelona i la seva àrea metropolitana s'ha mantingut estable en l'ordre dels tres milions d'habitants, «però el nombre d'equipaments s'ha multiplicat un 350%», diu Ramon Torra, gerent de l'AMB.

Les majors sol·licituds dels ajuntaments són equipaments esportius (40%), culturals (28%), mercats i comerços (13%), sanitaris i assistencials (5%), serveis tècnics (5%), infraestructures administratives (5%) i centres docents (4%). No totes són grans obres: hi ha nombroses petites actuacions del denominat microurbanisme, que són «una forma d'acostar- se al ciutadà i de realitzar aquesta transformació que no havíem vist abans».

El que busca l'AMB és «millorar la qualitat de vida, la cohesió social i el territori, treballant en totes les escales tant al centre de les ciutats com a les perifèries», apunta Torra.

Una de les obres públiques més ambicioses és la reurbanització del carrer Pere IV, entre els carrers Zamora i Rambla de Prim, a Barcelona. Va deixar de ser una via de comunicació bàsica i secundària i les seves voreres, així com l'asfaltat, han caigut en un estat de degradació.

El projecte encarat per l'AMB comprèn la reducció de la superfície per aparcar, la pacificació del trànsit, la implementació de carrils bici, la dotació de zones per aparcar motos, l'ampliació de les voreres, la creació de nous encreuaments amb zones de descans per a vianants, la plantació d'arbres, la millora de la xarxa de clavegueres i de la il·luminació.

La idea és que els treballs tinguin una continuïtat amb les infraestructures previstes al barri 22@.

A Montgat, la remodelació de la N-II ha buscat que la via es converteixi en un carrer urbà, amb millor connectivitat i nous usos.

Per a això s'han creat passos de vianants i un carril bici. Altres treballs han estat la creació d'una rotonda amb l'avinguda del Turó amb pollancres i palmeres, i la remodelació del carrer de les Escoles, on s'ha creat un passeig amb miradors al Mediterrani.

A més, s'ha reformat el passatge dels Pescadors i s'han eliminat les diferències de nivell entre la carretera i el carrer de la Riera del Font. En total els treballs han costat més de 3,3 milions d'euros.

Entre l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB van emprendre un ampli projecte per recuperar l’avinguda Paral·lel de la capital catalana, que unifica els districtes de Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuïc. Amb un pressupost de més de nou milions d’euros, la iniciativa va buscar reduir l’intens tràfic de l’avinguda, millorar la connectivitat dels vianants i crear nous espais per a l’ús ciutadà.

Per aquest motiu, s’ha remodelat el carril bici –que s’ha situat en el tram central de l’artèria–, els passos per als vianants han guanyat en dimensions, en els encreuaments del Paral·lel amb els carrers del districte de l’Eixample s’han creat petites places amb bancs, i s’han pavimentat els punts on l’avinguda es troba amb els carrers del barri del Poble Sec.

A més, s’han renovat tota les lluminàries de la via amb noves columnes multifuncionals.

Les biblioteques no són només llocs per llegir. Els projectes que promou l’AMB busquen que siguin centres d’aprenentatge i convivència. Per això s’hi realitzen activitats, recitals i sessions nocturnes d’estudi.

Molts cops les actuacions de la Direcció de Serveis d’Espai Públic busquen rehabilitar espais i donar-los un nou ús. Per exemple, la biblioteca central de Cerdanyola funciona a l’antic edifici del gimnàs municipal. I la biblioteca Pau Vila, de Molins de Rei, s’instal·larà a l’antiga fàbrica de teixits Ferrer i Mora.