El MuVIM acull des d'aquest dimarts 3 d’octubre el retrat del "(fugaç) moment de concòrdia i il·lusió col·lectiva" que va tenir lloc el 9 d'Octubre de 1977 a través de les instantànies d’'El Cameraman'. Aquell "dia històric" es va produir una multitudinària manifestació en la qual els valencians es van unir "per sobre de les seues diferències ideològiques" per a demanar conjuntament un estatut d'autonomia.

El hall del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat mostra des d'aquest dimarts i fins al pròxim 7 de gener de 2018 '9 d'octubre del 1977. Retrats d'una il·lusió', una exposició que celebra el 40 aniversari de la mobilització valenciana per l'estatut d'autonomia amb més de 300 fotografies "molt emocionants" que retraten "tots els sectors ideològics" que van eixir junts als carrers en aquella jornada reivindicativa.

Així ho han explicat en la roda de premsa de presentació d'aquesta mostra el director del MuVIM, Rafael Company; el cap d'exposicions del museu, Amador Griñó, i els fotògrafs i components de 'El Cameraman' Rafael de Luis i Carlos Errando. La majoria de les més de 300 imatges es poden contemplar en un vídeo que presideix el vestíbul del museu, on altres 53 fotografies es poden veure impreses i digitalitzades.

Rafael Company ha comentat que l'exposició trau a la llum "una situació en blanc i negre i amb pantalons de campana", quan "els telèfons eren només fixos" i a l'Espanya "una, gran i lliure" li va eixir el "lema competidor" de "llibertat, amnistia i estatut de autonomia".

Aquell 9 d'octubre de 1977 "l'oposició al franquisme estava disposada a reclamar la seua autonomia" i, malgrat que hi havia "lluites ideològiques de tot tipus", la "pancarta" era comuna, ja que estaven "tots units per l'estatut". "Passem d'allò a ser un referent de la corrupció", ha lamentat el director del MuVIM.

Així mateix, ha destacat el context en el qual es va produir aquella manifestació "multitudinària mai vista en la ciutat", menys de dos anys després de la mort de Franco i encara sense l'arribada de la Constitució. Així, es va poder veure "banderes de tots els colors i sense els grisos pegant a ningú", ha relatat, al mateix temps que ha afegit que "hi havia un gran consens en partits completament diferents".

Per la seua banda, Amador Griñó ha apuntat que als responsables del centre museístic els va cridar l'atenció dos aspectes d'aquesta proposta. D'una banda, es tracta de fotografies analògiques, la qual cosa impedeix "manipulacions" i exposa "el que era el fotoperiodisme a València" i, d'altra banda, el "problema de la memòria", que "no és lògica, sinó que està "vinculada a la persona que recorda", per la qual cosa "la fotografia ha de ser un auxiliar".

Rafael de Luis ha afirmat que la d'aquell 9 d'Octubre va ser una manifestació "molt àmplia", encara que "segons com t'ho expliquen serà d'una manera o d'una altra" i per a evitar precisament açò serveix aquest conjunt de més de 300 fotografies. "La gent ha de recordar", ha comentat.

Un altre dels components d’'El Cameraman', Carlos Errando, ha reconegut sentir una "ironia pessimista" en recordar aquestes imatges i "veure en el que ha esdevingut la nostra autonomia", atès que hui té "una sensació terrible de regressió, d'haver tornat al punt de partida", ha lamentat el fotoperiodista.

Preguntat per si el succeït en aquella jornada de 1977 ha quedat "obsolet", el fotògraf Rafael de Luis ho ha negat i ha argumentat que "moltes de les reivindicacions poden seguir vigents", encara que "han canviat les circumstàncies".

Igualment, ha considerat que "no es pot comparar aqueixa situació política i social amb la de 2017" però, malgrat açò, "l'única cosa que ha quedat obsolet són els pantalons acampanats", ha conclòs.