El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha advocat este dilluns per "construir ponts" per a "temperar el conflicte", als quals contribuiran els valencians en la manera que siguen necessaris, i ha incidit que l'1-O no és un punt d'arribada, sinó de partida i eixe punt en democràcia és el diàleg. "Ho dic ben clar: si els actors d'este procés no són capaços de dialogar han d'apartar-se".

Així ho ha assegurat durant la seua intervenció al Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, que ha començat assegurant que "si hi ha llum al final del túnel -i la hi ha- és en la via del diàleg, de la paraula, del retrobament amb la racionalitat".

Després de remarcar que "hui Espanya no és la mateixa que ahir, ens agrade o no" i és responsabilitat de la política "tancar ferides i buscar l'Espanya oberta, plural i respectuosa amb totes les seues formes de sentir i de ser", ha subratllat la necessitat d'"impulsar eixa Espanya policèntrica, eixe Estat federal cohesionat, solidari, responsable i plural".

El president valencià ha posat en valor el paper de l'Estat de les Autonomies, però considera que cal adaptar-ho al segle XXI a través del federalisme. Fins ara, "en lloc d'abordar els problemes de forma conjunta s'ha devaluat la rellevància cívica del consens" i s'ha donat "la negació sistemàtica de l'altre", oblidant que "més enllà de la legitimitat i de la legalitat, la fortalesa política més sòlida és la que naix de l'acord".

Així mateix, ha insistit que "sense la llei no hi ha democràcia, no hi ha res, però la llei naix de la democràcia" i, per açò, "ahir assistírem al major fracàs de la política en tota la nostra democràcia", amb imatges que "cristal·litzen una ruptura emocional" després d'anys d'"erosió" de la convivència democràtica. "Al llarg de molts anys s'ha propagat una xenofòbia de baixa intensitat", ha dit, permetent que la "fractura arribe al límit" entre catalans partidaris i oposats a la independència, entre Catalunya i la resta d'Espanya, i entre institucions.

Puig ha reconegut la "valentia" de l'alcaldessa d'Hospitalet "que va ser increpada quan va donar la cara davant els seus veïns" i ha remarcat que "mai la violència és la resposta a un problema polític". Ara, ha dit, l'immediat a Catalunya i a la resta d'Espanya és "rebaixar la tensió i recuperar el diàleg institucional" amb "gestos i ponts" i una agenda per a solucionar la crisi territorial en el seu conjunt perquè "ni molt menys Catalunya pot servir d'excusa per detindre les reformes que són necessàries".

"Catalunya és el reflex més greu d'un model territorial que està esgotat" per la conjunció de tres factors: la recentralització, l'infrafinançament i la distribució de les inversions. "Existeix un problema fruit d'eixa concepció radial on tot es mesura en la distància a Madrid", ha dit.

Així, considera que el problema català hauria de "servir per accelerar les reformes que necessita tot el sistema autonòmic" i ha proposat "tres ponts d'alta velocitat" per a superar esta crisi i ha advertit que "cada dia que passa és més difícil" aconseguir-ho. "És més difícil que fa tres anys però més fàcil que dins de tres dies", ha dit.

Eixos tres ponts consisteixen, primer, a constituir una taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat "en el termini més breu, ja" perquè "s'acaba el temps", prenent com a base l'Estatut d'Autonomia impugnat davant el TC perquè és "l'últim espai d'acord on va haver-hi acord i pareix raonable començar per on tot va començar a trencar-se".

El segon pont és abordar la reforma constitucional i, en tercer lloc, impulsar de forma immediata la reforma del sistema de finançament com a condició per a la resta de reformes que contemple la suficiència financera i l'equitat.

"El problema no se'n va a resoldre confrontant banderes patriòtiques, sinó enarborant el patriotisme de la igualtat entre persones i acceptant com a comuna la bandera de la tolerància als diferents sentiments i cultures", ha agregat.

També ha instat a no "caure en la temptació" que els problemes singulars desvien d'una solució territorial que ha de ser conjunta i ha celebrat "la rectificació del Govern d'Espanya a les informacions que asseguraven que s'estudiava un 'cupo català' com a possible resposta a la crisi actual". "No estaríem entenent res si intentàrem solucionar el greuge a un territori agreujant a tota la resta", ha asseverat.

La reforma, ha dit, ha de ser atractiva per a totes les comunitats. "Els valencians exigirem que les reformes no queden posposades, que els problemes no acaben en excuses i que les solucions no siguen, una vegada més, de part", ha insistit. "Hui és un bon dia per expressar que la resta d'espanyols volem Catalunya però, sobretot, per començar a articular eixa Espanya policèntrica en la qual no hi haja nous greuges. L'immobilisme ja ha ampliat massa les fractures; espere la valentia necessària per a començar a abordar la reforma", ha conclòs.

Al final de la conferència, durant el torn de preguntes, Puig ha explicat que la situació que s'ha viscut era "difícil" i "carregar totes les responsabilitats a Rajoy seria totalment inadequat perquè no ha sigut sols Rajoy ni Puigdemont". Ha indicat que esta situació "fa anys que es veia podia succeir" i "ha faltat iniciativa política" més enllà de l'immobilisme.

"En la batalla de la comunicació guanya qui guanya, tots sabíem la foto que podia eixir en The Guardian i ha eixit", ha dit el president valencià, que ha manifestat el seu "màxim respecte" a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat perquè "els qui decideixen són els qui assumeixen la responsabilitat" i no cal "demonitzar en absolut" als cossos de seguretat, ni als quals depenen de l'Estat ni de la Generalitat.

Preguntat sobre si creu que encara hi ha marge de diàleg, ha dit: "I si no hi ha diàleg, quina és l'alternativa, eixa és la pregunta". Tot seguit ha assegurat que no li van agradar els discursos que va sentir anit perquè "ningú assumeix ni la més mínima responsabilitat del que està passant". "No vull ser equidistant, cal complir la llei, però també és exigible a qualsevol govern iniciativa política i que ningú assumisca ni el més mínim nivell d'autocrítica em decep", ha prosseguit.

En una hipotètica solució, ha advertit que la Comunitat no permetria "privilegi ni de Catalunya ni de ningú" però ha matisat que en l'actualitat, a Espanya, "haver-los, ara, 'haylos'". "El problema que hi ha és que hi ha una falta d'equitat i hi ha comunitats perjudicades per eixe model".

Puig ha assenyalat que este diumenge no va haver-hi referèndum sinó "moviments de ciutadans que volen votar" i ha afirmat no entendre aleshores "per què es va actuar com es va actuar" i ha incidit que ara "les hores són fonamentals, ja no els dies".

Sobre la possibilitat d'una "ona expansiva" a la Comunitat Valenciana, ha negat que existisca i ha recalcat que "el projecte de Països Catalans no existeix substanciat en cap força parlamentària" encara que el que ocórrega a Catalunya afecta per les relacions econòmiques, culturals i també d'afecte. "No volem que Catalunya se'n vaja", ha insistit.

Ha lamentat que enfront d'un projecte independentista que "té una èpica enorme" no hi ha hagut un altre projecte "il·lusionant" i pareix que els seus paranys "han sigut eficaços", perquè ha faltat "una enorme intel·ligència política" per a combatre eixes idees "moltes d'elles absolutament fal·laces".