El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha assegurat que a la Comunitat Valenciana hi ha "molts exemples" de normes aprovades que generen "tensions i conflictivitat", com el decret del model educatiu plurilingüe, i ha recomanat a la Generalitat i a les Corts que legislen per interés general i no per "partidisme" o per "pressions nacionalistes". "Eixe fanatisme no porta a cap part", ha dit.

Catalá ha fet estes afirmacions durant el debat que ha mantingut en el Congrés dels Diputats amb Compromís a propòsit de les lleis autonòmiques que el Govern recorre al Tribunal Constitucional (TC). El diputat alacantí Ignasi Candela ha denunciat que l'Executiu abusa al seu juí de la seua capacitat perquè se suspenga una norma mentre es resol el recurs i ha demanat reformes.

En la seua resposta, el ministre ha aprofitat per a censurar com s'està legislant a la Comunitat Valenciana. "Segurament els valencians es mereixen més seguritat jurídica, menys improvisació i menys ús interessat de les normes, que no estan per a jugar a la política", ha dit. Ha criticat especialment el decret sobre el plurilingüisme en l'educació, suspés pel Tribunal Superior de Justícia valencià, i ha assegurat que "no és un exemple" que es busque el diàleg i l'acord aprovar normes "que generen litigiosidad".

"Li recomane que per a arreglar els problemes de les relacions institucionals entre les dos comunitats pensen en l'interés general i dels valencians, no en objectius polítics partidistes i tampoc en pressions nacionalistes", ha afegit.

D'altra banda, el ministre ha repassat les xifres de recursos que s'han interposat mútuament en les últimes legislatures el Govern i la Comunitat Valenciana, així com les ocasions en què s'ha evitat la litigiositat mitjançant una negociació prèvia en comissió bilateral. En la desena legislatura, per exemple, d'onze procediments, en nou va haver-hi acord i dos van acabar en recurs.

El diputat de Compromís ha denunciat no obstant açò que les comunitats no tenen més remei que intentar un acord perquè el Govern, ha dit, "planteja un xantatge": si no hi ha pacte, plantejarà recurs al TC, demanarà la suspensió i esta pot perllongar-se molts mesos, com tarde el tribunal a resoldre. Candela ha assegurat que en 2016, es va retardar de mitjana 668 dies en el cas de recursos d'inconstitucionalitat; per als conflictes de competència, el retard mitjà va ser de 1.491 dies.

"Li pareix normal, just? Açò respecta l'autogovern de les comunitats? A mi, no", ha dit el diputat, que ha demanat que es dote al TC de més jutges, vist el que li costa resoldre, i que la suspensió d'una norma recorreguda no siga automàtica perquè la demana el Govern, sinó que el Constitucional puga acceptar-la o no.