Menjar és un luxe que cada vegada es poden permetre menys iemenites i això malgrat que en els darrers mesos ha millorat l'arribada d'aliments al país, escenari d'un conflicte que ha provocat la crisi alimentària més important actual.

Segons l'última avaluació de necessitats duta a terme per l'ONU el juliol, hi ha 20,7 milions de persones necessitades d'algun tipus d'assistència o protecció per cobrir les seues necessitats bàsiques, inclosos 9,8 milions greument necessitats, la qual cosa suposa un 10% més que quan es va fer l'anterior estimació l'octubre del 2016.

Actualment hi ha 17 milions de persones en situació d'inseguretat alimentària, és a dir, que no saben si podran menjar o d'on trauran el seu proper menjar, un 21% més que fa gairebé un any i que representen gairebé dos terços de la població. D'estes persones, 6,8 milions es troben al caire de la fam. A més, 1,8 milions de xiquets pateixen desnutrició, dels quals 385.000 pateixen desnutrició aguda severa, la qual cosa els situa a un pas de la mort.

D'acord amb l'últim informe de l'Oficina per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA), a l'agost es va produir una lleu millora pel que fa a la disponibilitat d'aliments als mercats en moltes províncies, degut en part a l'augment de les importacions en el primer semestre. En concret, al juliol es van importar un 25 més d'aliments que al juny i un 29% més que la mitjana dels sis primers mesos de l'any.

EL PMA DUPLICA LES PERSONES ASSISTIDES

Per la seua banda, el Programa Mundial d'Aliments (PMA) va aconseguir assistir una xifra rècord de set milions de persones a l'agost, el doble dels 3,5 milions que van rebre ajuda al gener. No obstant això, la falta de finançament adequat va fer que només la meitat d'estes persones reberen una ració completa, mentre que la resta només va rebre el 60% de la ració.

"Estem fent tot el que podem per ajudar a erradicar la fam al Iemen", assegura el director del PMA al país, Stephen Anderson. "Sempre que rebem prou finançament, així com la col·laboració de totes les parts involucrades en el conflicte per assegurar l'accés regular als iemenites més necessitats, podem consolidar el que hem aconseguit fins ara i seguir salvant moltes vides", subratlla.

Malgrat estes dades, sens dubte una bona notícia tenint en compte que el Iemen ja depenia en gran mesura de la importació d'aliments abans de la guerra per sostindre la seua població, milions de iemenites no compten amb prou diners per cobrir les seues necessitats alimentoses bàsiques.

La majoria dels iemenites viuen de l'agricultura, la ramaderia i la pesca, sectors tots ells que s'han vist greument afectats pel conflicte que des del març del 2015 enfronta el Govern del president Abd Rabbuh Mansur Al-Hadi, defensat per una coalició liderada per l'Aràbia Saudita, i els rebels huthis i l'expresident Ali Abdullah Saleh i l'Iran. Això ha fet no només que les famílies s'hagen quedat sense els seus mitjans de vida, sinó també sense aliments.

EL 78% DE LES LLARS, PITJOR QUE FA DOS ANYS

D'acord amb l'OCHA, prop del 78% de les llars estan pitjor econòmicament que fa dos anys. Això ha contribuït el que des del 2016 l'Estat va suprimir l'ajuda que donava a les llars més pobres i de la qual es beneficiaven huit milions de persones.

A més, prop d'1,25 milions de funcionaris públics han estat també gairebé un any sense cobrar els seus sus, amb l'impacte que això té per a les seues famílies.

"Tenia una vida decent i mai no demanava res a ningú", explica Ibrahim, un comptable que fa 10 mesos que no cobra el seu salari i que viu, juntament amb la seua mare diabètica i els seus quatre fills, principalment de la caritat i de l'ajuda de familiars llunyans. "Els meus familiars m'han ajudat en este moment crític i els estic agraït", reconeix.

Najat, professora, i el seu marit, funcionari, fa huit mesos que estan sense cobrar el seu salari íntegre, sinó que reben la meitat juntament amb vals per a menjar i roba, però no és suficient per poder pagar el lloguer i han de demanar diners a familiars i amics. Desesperats, estan buscant la manera d'abandonar el Iemen.

"Estem buscant una eixida", explica Najat, mare de dos fills. "Ací no hi tenim futur, estic cansada d'aferrar-me a una esperança falsa, vull tenir una vida senzilla en un entorn segur i saludable per als meus fills. Ací, em sent com una presonera provant d'escapar. No sé què hem fet per merèixer este patiment", es lamenta.

EL BROT DE CÒLERA NO HA PASSAT

En este panorama tan desalentador és en el qual s'ha produït el brot de còlera més important fins a hui. En total, segons les últimes xifres de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'han registrat gairebé 705.000 casos i més de 2.000 morts des de final d'abril.

Segons l'OCHA, "el brot està lluny d'haver acabat" lloc que a l'agost es va produir "un significatiu increment de casos sospitosos de còlera" en alguns districtes de set províncies. Preocupa especialment la situació a les províncies d'Hodeida, on l'increment va ser del 40%, Ibb i Aden.

L'OMS, que està investigant el motiu d'este augment, ha subratllat que això demostra que es podria produir un rebrot, especialment tenint en compte els afeblit que està el sistema sanitari del país, després que bona part de les instal·lacions hagen resultat destruïdes o danyades.