La publicació de la pàgina coincideix amb el segon aniversari de la firma, el 25 de setembre de 2015, dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides per a 2030, entre les metes de les quals destaca l'eradicació d'estes dolències, que afecten mil milions de persones a tot el món, una sisena part de la població del planeta, informa l'entitat en un comunicat.

El lloc web enfermedadesolvidadas.org, desenvolupat gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de València i amb versió bilingüe castellà-valencià, pretén sensibilitzar la població sobre la persistència de la lepra, el mal de Chagas, l'úlcera de Buruli, la leishmaniosi cutània i la filariosi limfàtica.

Lluny de reduir-se i malgrat disposar de tractaments de prevenció i cura efectius i poc costosos, la prevalença de les malalties tropicals desateses (ETD) es manté estable com a conseqüència de la falta d'accés de les persones afectades a una atenció sanitària adequada a causa de l'extrema pobresa de les zones del planeta en què es produeixen.

Des de Fontilles posen de manifest que en 2015, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va ser informada de la detecció de 211.973 nous casos de lepra en 102 països, sobretot en Índia (127.326), el Brasil (26.395) i Indonèsia (17.202); de 2.037 casos d'úlcera de Buruli en 13 països, fonamentalment d'Àfrica Occidental i Central; i de 177.085 casos de leishmaniasis cutània en 34 països, bàsicament a Síria (50.972), l'Afganistan (19.707), el Brasil (19.395), l'Iraq (18.884) i Iran (18.607). A més, l'OMS calcula que entre 6 i 7 milions de persones viuen afectades pel mal de Chagas, majoritàriament a Amèrica Llatina, i 120 milions per la filariasis limfàtica, generalment coneguda com elefantiasis.

CONDICIONS "EXTREMES"

Les ETD, afigen, es concentren en zones rurals o urbanes, principalment suburbis de grans ciutats, en les quals els efectes de la calor i la humitat es veuen agreujats per unes condicions de vida extremes: falta d'aigua potable, absència de sanejament i canalització d'aigües residuals, presència d'aigües estancades, acumulació de brossa, amuntegament de la població i debilitat dels sistemes locals de salut.

Encara que les conseqüències de les ETD varien, totes elles provoquen, si no es tracten a temps, conseqüències que tendeixen a perpetuar la situació de pobresa i el risc d'exclusió social. Destaquen, entre elles, el sorgiment de discapacitats, ceguera, hemorràgies severes, úlceres, lesions cròniques, i, fins i tot, la mort. A més, segons explica el coordinador de projectes internacionals de Fontilles, Eduardo de Miguel, "el terrible estigma que els acompanya genera discriminació i rebuig, no solament de les persones malaltes, sinó també dels seus familiars més propers".