L'artista alacantí Ángel Masip converteix el Centre del Carme de València en un museu apocalíptic, construït a partir del que es trobaria de la nostra civilització, amb l'exposició 'Two and a half minutes to midnight'. Es tracta d'una instal·lació que analitza com es construeix la història, no de forma ortodoxa, però sí posant en dubte els criteris polítics o econòmics sobre els quals s'ha erigit.

Des de 1947, un comité d'investigadors associats a l'Harris School of Public Policy de la Universitat de Chicago, publiquen periòdicament el 'Bulletin of the Atomic Scientists', on mantenen en funcionament un rellotge simbòlic que marca la nostra aproximació a l'altra part del món. Esta ficció pretén recordar a la societat la importància dels seus actes, que han motivat la modificació dels cicles de la naturalesa i alertar sobre el perill del conflicte nuclear o el canvi climàtic.

Així, l'anomenat 'Doomsday Clock', ha vingut marcant des d'aleshores la nostra aproximació i allunyament al que es considera el col·lapse de la humanitat. El passat 26 de gener de 2017, i després de l'anàlisi d'una sèrie d'esdeveniments, com el nou rumb polític nord-americà o el reconeixement d'una nova era geològica, el títol de l'últim informe publicat era 'Dos minuts i mig per a la mitjanit'. Açò va servir d'inspiració a Ángel Masip per a crear la mostra, que ha sigut presentada este divendres pel director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l'artista i pel comissari, Juan Luis Toboso.

Pérez Pont ha recordat que esta mostra "suposa el segon moment del cicle 'Reinventar el Possible/Accionar l'imaginable', projecte guanyador de la convocatòria pública '365 dies VLC', un programa d'investigació, creació, exposició i debat al voltant del pensament ecològic, no solament ambiental, sinó també polític i subjectiu".

"Si en un primer moment analitzàvem les fronteres entre ciència i naturalesa, en esta segona proposta el científic, el natural i l'artístic es donen la mà per a convidar-nos a reflexionar sobre la cultura del nostre temps" ha explicat Pérez Pont qui ha afegit que "de nou estem davant una exposició en la qual l'art es mostra com una ferramenta necessària per a obrir la ment i ensenyar-nos a pensar i a qüestionar el nostre entorn com a persones lliures".

"Ángel Masip transgredeix els cànons de la museografía en una mostra que ens condueix a observar, buscar, envoltar, i a sorprendre'ns davant l'objecte artístic", ha declarat el director, que ha aprofitat per a redordar que "la convocatòria 365 dies VLC per a escollir el pròxim projecte que es desenvoluparà en la Sala Carlos Pérez es troba oberta fins al 2 d'octubre.

'Two and a half minutes to midnight', que es podrà visitar fins al pròxim 19 de novembre, crea una ficció per a comprendre el que la realitat en ocasions, amb el seu excés de veracitat, no aconsegueix explicar: quines són les possibilitats d'elaborar una arqueologia de la societat del present? i com la ruptura amb els paradigmes d'una herència cultural en crisi, ens fan pensar en un futur des de les ruïnes del present.

Desbordant les fronteres de l'espai formal de l'exposició, Masip fa un volt de rosca a la museografia tradicional i crea una instal·lació/ artefacte de 17 metres que travessa els murs de la sala d'exposicions. Este artefacte mostra, a manera de museu apocalíptic, les restes de la nostra civilització.

En l'exposició els elements pròpiament expositius es presenten de forma alterada, deixant nues les parets i sense il·luminació vertical. Els objectes es presenten en una vitrina molt personal on hi ha peces que no estan o es troben amagades. El valor de l'estètic es posa en dubte quan les obres d'art se substitueixen per objectes de deixalla o plantes seques.

Segons l'artista "es tracta d'una deconstrucció de la nostra cultura per a analitzar com construïm la nostra història". Masip ha assenyalat que "açò es pot vincular també a un altre concepte i és com percebem la naturalesa, què és el natural o artificiós".

Una de les característiques més recognoscibles en l'obra de l'artista alacantí és el seu interés per aquells llocs que ell denomina "intersticials", en l'extraradi de la ciutat: descampats, ruïnes. "Llocs on eixa part de nosaltres es descontrola i apareix tot allò que rebutgem, peces que estan per davall en la nostra escala de valors què passaria si en el futur eixos objectes foren els que ens representen com a civilització?" ha explicat.

Des del punt de vista del comissari, "l'obra de Masip es construeix a partir de l'espai i en la relació entre el paisatge i la condició humana. Per al projecte de Reinventar el possible / Accionar l'imaginable, la seua obra suposava un nou desafiament".