L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) inaugura este dijous 'En Rebel·lia. Narracions femenines en el món àrab', una exposició que indaga en les realitats d'estos països des de la dècada dels 90 fins a l'actualitat, a través de mirada de 24 dones artistes que trenquen amb els "prejuís, estereotips i clixés" amb els quals els països occidentals s'acosten a la seua cultura.

La mostra, que es podrà visitar fins al 28 gener de 2018, reuneix prop d'un centenar d'obres en format fotogràfic, vídeo, pintura o instal·lació, que s'agrupen al voltant de quatre eixos conceptuals: Espais privats, àmbits personals; El cos, el desig, la sexualitat; Llocs i símbols del públic, i finalment, La història, els seus plecs i conflictes.

Entre les artistes participants hi ha obres de Nadia Benchallal, Mico Hatoum, Ghada Amer, Nermine Hammam, Zohra Bensemra, Diana El Jeiroudi, Farida Hamak, Amal Kenawy, Tamara Abdul Hadi, Zineb Sedira, Raeda Saadeh, Ahlam Shibli, Mohammed Soueid, Akram Zaatari, Leila Alaoui, Rana El Nemr, Rula Halawani, Randa Maddah i Nidaa Badwan. Imatges d'arxiu de l'Arab Image Foundation i de l'American University in Cairo. També s'inclouen algunes obres que reflexionen sobre la construcció de la feminitat realitzades per homes.

Amb esta mostra, l'IVAM vol donar veu a les dones àrabs, "les més oblidades", i a la seua cultura, "moltes vegades menyspreada i una profunda desconeguda" per als països occidentals "plens de prejuís", ha apuntat el director de l'IVAM, José Miguel G. Cortés, durant un recorregut per l'exposició, acompanyat pel comissari, Juan Vicente Aliaga.

El responsable del museu ha destacat que en este cas les dones àrabs no són "l'objecte" de l'exhibició sinó "el subjecte". "Elles mateixes ofereixen els seus punts de vista sobre la seua manera de veure la sexualitat, les relacions, l'espai públic, la seua història... fora de la visió paternalista o colonialista dels països occidentals". Per a Cortés és fonamental que este siga un lloc de "debat en el qual cadascun traga les seues pròpies conclusions. "L'IVAM no pot ser un torre d'ivori al marge dels conflictes culturals i socials. Volem ser agents actius clarament posicionats amb la llibertat d'expressió artística", ha manifestat.

Així, les 24 protagonistes de la mostra són dones d'entre 40 i 50 anys, algunes formades fora dels seus propis països. "Són emprenedores, intenten canviar el món a través de micropolítiques, es rebel·len davant imposicions culturals i polítiques" i "van més enllà de lectures occidentalistas plenes de clixés i estereotips", ha subratllat el comissari Aliaga.

El títol de la mostra 'En Rebel·lia' al·ludeix al desig de trencar amb els discursos dominants de gènere presents a tot el món. Les seues narracions femenines pretenen erosionar el dualisme que separa Orient d'Occident, basat en el binomi Modernitat versus Tradició, i travessar fronteres mentals i culturals.

El recorregut expositiu arranca amb un gran mapa que marca els països àrabs, la projecció d'entrevistes a dones significatives de la cultura àrab i diversos documentals. A partir d'ací, la següent sala s'endinsa en els 'Espais privats, àmbits personals' que fa referència a l'àmbit de la casa i el domèstic, un lloc que pot esdevindre també en presó.

El segon capítol 'El cos, el desig, la sexualitat' s'endinsa en qüestions com la sexualització imposada pels colonitzadors, els models de feminitat/masculinitat o la diversitat sexual. La secció 'Llocs i símbols del públic' indaga sobre els espais considerats eminentment públics, com els carrers i les places de ciutats, on ha d'imperar la convivència i el respecte mutu.

Finalment, la mostra es tanca amb 'La història, els seus plecs i conflictes', que engloba els treballs d'artistes marcades pels esdeveniments polítics i determinats fets històrics, i s'acosta al temes com l'emigració o conflictes com el d'Israel i Palestina.

L'elecció de la dècada dels noranta com a arrancada de l'exposició vé motivada per l'aparició de les noves tecnologies que faciliten l'intercanvi d'imatges i l'acostament de dones que viuen allunyades. No obstant açò, estes artistes ofereixen una visió molt "heterogènia" de la seua cultura, ja que viuen "realitats molt diferents" segons el país en el qual visquen. Alguns ha empitjorat les seues polítiques de control sobre les llibertats culturals, mentre en uns altres s'han produït canvis més aperturistes, ha explicat Aliaga.