Comunitat Valenciana

El Consell de Puig i Oltra és ja el que més ha durat sense canvis de tota l'etapa autonòmica

  • L'Executiu de coalició, integrat per socialistes i Compromís amb el suport parlamentari de Podems, compleix 805 dies sense relleus de consellers.
  • Ha superat els 26 mesos que van estar sense canvis dos governs presidits per Eduardo Zaplana (PP) en 2002 i per Joan Lerma (PSPV-PSOE) en 1989.
  • Malgrat els rumors sobre eixides, els equilibris interns entre tots dos partits han limitat les remodelacions a l'anomenat segon graó.
Puig, en el centro, con los consellers del Gobierno valenciano tras su toma de posesión.
Puig, en el centro, con los consellers del Gobierno valenciano tras su toma de posesión.
GVA / J.A.CALAHORRO
Puig, en el centro, con los consellers del Gobierno valenciano tras su toma de posesión.

El Consell de coalició que comparteixen el PSPV-PSOE i Compromís amb el suport parlamentari de Podems s'ha convertit ja en el més monolític de l'encara curta història autonòmica de la Comunitat Valenciana.

Depassat l'equador de la legislatura, el Govern presidit per Ximo Puig ha superat els 26 mesos de durada, igual que va succeir amb sengles governs de Joan Lerma (PSOE) en 1989 i d'Eduardo Zaplana (PP) en 2002. No obstant açò, l'actual Executiu porta ja 805 dies sense canvis, enfront dels 794 dies que va durar el gabinet de la segona legislatura de Zaplana (fins que ell mateix va dimitir per a ser ministre) i els 785 dies del primer govern de Lerma durant el segon mandat autonòmic.

Malgrat els continus rumors sobre remodelacions i possibles eixides de consellers, el Consell sorgit del Acord del Botànic arriba al Debat de Política General que comença despús-demà dimecres amb els mateixos components nomenats el 29 de juny de 2015. Els canvis s'han limitat, fins a hui, a l'anomenat segon graó, és a dir, a secretaris autonòmics i directors generals, tant del PSPV com de Compromís, que en uns casos han canviat de departament i en uns altres han eixit de l'Administració.

Un recorregut històric pels governs de la Comunitat Valenciana des de la primera legislatura (1983) mostra que, a hores d'ara de mandat, en totes elles s'havien produït remodelacions. En alguns casos, puntuals i, en uns altres, renovacions estructurals de l'Executiu.

Els tres primers gabinets de l'etapa autonòmica, presidits pel socialista Joan Lerma, es van caracteritzar per realitzar una crisi de govern a meitat de legislatura. L'última d'elles, en 1993, es va saldar res menys que amb l'entrada de sis nous consellers.

En la primera etapa del PP, ja amb Eduardo Zaplana com a cap del Consell, es van produir cinc canvis de carteres entre els anys 1995 i 1999, quan Unió Valenciana integrava l'Executiu. En canvi, com s'ha esmentat anteriorment, la V legislatura era fins a hui la més longeva, amb 26 mesos de durada, fins que l'expresident Zaplana va dimitir i va deixar la presidència en mans de José Luis Olivas.

L'etapa posterior, la dels mandats de Francisco Camps, també del PP, es va caracteritzar per remodelacions relativament freqüents en les quals els integrants del Govern canviaven de carteres però seguien en el mateix. És el que va succeir al maig de 2006. Quasi dos anys abans, Camps havia ampliat el seu Executiu donant entrada a Justo Nieto, Juan Cotino i Milagrosa Martínez. Entre 2007 i 2011 només Paula Sánchez de León va rellevar a Fernando de Rosa, i va morir José Ramón García Antón. Més abrupte va ser l'inici de la VIII legislatura, amb la dimissió de Camps al juliol de 2011, quasi un mes després de renovar el càrrec. Alberto Fabra va heretar el seu govern al complet, però va fer canvis de forma periòdica per a adaptar-ho a perfils de la seua confiança.

La clau: els equilibris interns del pacte

Si bé és cert que el cap del Consell és qui té la prerrogativa per a efectuar els canvis que estime convenients en el seu Govern, la naturalesa del mateix, fruit d'un pacte a tres bandes, condiciona la seua actuació. Tant les disputes internes en el si del PSPV i de Compromís com el qüestionament d'alguns consellers no es tradueixen automàticament en canvis, ja que el relleu d'un membre d'un partit condiciona a l'altre. En aqueix joc d'equilibris es mouen Puig i Oltra.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento