Escola Valenciana ha anunciat mobilitzacions el pròxim mes de setembre si el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) "impedeix l'aplicació del decret de plurilingüisme amb total normalitat administrativa i pedagògica", a pesar que la disposició addicional quinta -l'única anul·lada mitjançant sentència- "no tinga efectes sobre el sistema educatiu fins al 2023". Així ho ha avançat l'entitat cívica, que s'ha mostrat disposada a defensar la norma "en els tribunals i en el carrer".

Escola insisteix, a través d'un comunicat, en la "legalitat" del Decret 9/17 de 27 de gener, del Consell, que estableix el model lingüístic del sistema d'ensenyament en l'àmbit valencià, perquè, al seu semblar, "no lesiona cap dret fonamental, tal com assegura l'informe de la Fiscalia i ha comptat amb l'ampli consens de la Comunitat Educativa i l'assessorament de les Unitats d'Ensenyament Multilingüe".

Per a aquest col·lectiu, el decret representa a més "una evolució coherent del camí recorregut pel desenvolupament i l'aplicació de la LUEV de 1983, que aplica un model de bilingüisme a l'ensenyament que ha produït resultats positius i constatables durant més de 30 anys".

Des de Escola consideren que, "ara com ara, dues sentències judicials avalen la legalitat del decret de plurilingüisme, excepte la disposició addicional cinquena, que es basa en la concessió de certificacions de llengües una vegada acabats els cicles educatius i, per tant, no afectaria durant el curs 2017-2018, perquè

enguany el decret solament entraria en vigor per a l'Educació Infantil".

Per tot açò, Escola Valenciana preveu "noves mobilitzacions amb totes les entitats i la societat civil que diuen 'Sí al valencià' i 'Sí a la nostra llengua al País Valencià'" i detalla que aquestes accions es duran a terme al setembre si el TSJ "impedeix l'aplicació del decret amb total normalitat administrativa i pedagògica".

"Les úniques raons que impedeixen el bon funcionament escolar són merament ideològiques, no es fonamenten baix criteris pedagògics. Últimament, hem vist com es judicialitzen les mesures desenvolupades pel Govern valencià a fi d'aconseguir la normalització del valencià a tots els àmbits: el Decret de Plurilingüisme i els usos lingüístics en l'Administració. Iniciatives a les quals Escola Valenciana dóna el seu suport per a considerar-les adequades perquè la ciutadania que ho desitge puga viure en valencià", argumenten.

"Amb la paralització de la norma educativa -prossegueixen- es juga amb els drets fonaments de l'educació de l'alumnat. A més, les comunitats educatives que van decidir, democràticament i majoritàriament, per mitjà dels seus respectius consells escolars, adscriure's als nivells més alts d'aplicació del decret, estaven tancant la porta a un cicle educatiu en el qual l'aprenentatge per igual de les dues llengües cooficials es veia amb recel, per a obrir-la a una societat més normalitzada".

La Federació d'Associacions per la Llengua conclou que vol “una educació pública, de qualitat i en valencià. Amb tot, defensem el Decret de Plurilingüisme en el tribunal i en el carrer, perquè creiem que l'alumnat mereix la millor formació en llengües. Solament amb un coneixement equilibrat de valencià i castellà i un domini pràctic d'anglés, l'alumnat tindrà un bon futur. Per què impedir-li-ho?", es pregunta.