L'"oblit" de la filosofia en els plans d'ensenyament és "perfectament congruent" amb la idiosincràsia de la societat postmoderna, segons Escudero: "Hui les preguntes últimes no interessen. Solament importa l'immediat, l'ara i, potser, el de demà al matí, però es descarta pensar amb profunditat en el passat, el present i el futur".

"La filosofia afronta qüestions decisives que molta gent hui no es planteja perquè preferix mantindre's en una actitud frívola, pròpia del pensament feble. La vida, la veritat, l'amor, l'art o el bé i el mal, són plantejaments que hui es diluciden amb simples opinions en les quals tot val. Cadascun des del seu punt de vista sense autèntica confrontació d'idees", ha lamentat.

D'altra banda, el vicecanceller de la UCV ha asseverat també que la religió "ha de dialogar amb la raó" i tant la creença en Déu com la fe en Jesucrist han de ser "congruents" amb la raó, perquè d'altra manera "no serien un acte humà". Així, la voluntat d'una persona pot "adherir-se" a una religió, però també la intel·ligència "té alguna cosa que dir sobre este tema".

TERRORISME I RELIGIÓ

Per la seua banda, el filòsof Miguel García-Baró, professor de la Universitat Pontifícia de Comillas, ha afirmat que "sense Déu no es pot lluitar contra déu", en el sentit que "necessitem una purificació de la noció de Déu" doncs "entendre que el terrorisme o les polítiques absurdes es fan en el seu nom és una blasfèmia enorme".

Ha assenyalat que "la qüestió de Déu en el pensament de hui és especialment difícil, encara que també més interessant que mai: hem de tindre en compte la història recent, doncs quan l'home ha intentat crear sistemes de presumpte perfeccionament del món que han acabat en catàstrofes absolutament inconcebibles i perversitats que pareixen que no corresponen a la naturalesa humana és quan s'ha plantejat este assumpte".