L'alcalde de València, Joan Ribó, ha defensat aquest dimarts la prioritat per a vianants i transport públic com a mitjà per a millorar la qualitat de l'aire que respiren els veïns i ha agregat que "ací estava tot per fer, però ja podem dir que València camina, per fi, cap a la mobilitat sostenible".

Ribó ha intervingut en l'acte 'Mobilitat Sostenible i Qualitat de l'Aire a València i àmbit metropolità', acompanyat de la regidora de Medi ambient, Pilar Soriano, i el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi. Segons ha dit, l'objectiu és reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 40% l'any 2030.

Allí ha recordat que en una ciutat gran com València la mobilitat té uns efectes immediats sobre la qualitat de l'aire i sobre la qualitat de vida. Per açò, l'Executiu "entén la mobilitat d'una manera diferenciada a la qual s'ha vingut practicant fins ara", invertint l'antic ordre de prioritats, "primer caminar, després amb bicicleta i amb transport públic i, en últim lloc, amb transport privat (moto o cotxe)".

El model de mobilitat urbana impulsat fins fa poc temps era, ha dit "insostenible tant pel mal ús d'un recurs escàs com l'espai públic (cada vegada més per als vehicles privats) com per la greu contaminació que açò comportava". Malgrat les adhesions a compromisos estatals i internacionals o, fins i tot, a l'elaboració d'un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) "el govern anterior, en un exercici que es podria denominar de "trumpisme" (en referència a Donald Trump) no va donar un sol pas per a complir els seus compromisos per la sostenibilitat i va guardar la seua PMUS en un calaix".

Amb aquest document com a base, ha indicat que ara s'està impulsant el seu "camí cap a la sostenibilitat, principalment pensant en el benestar de tota la ciutadania". Ribó ha exposat els tres eixos sobre els quals s'està duent a terme aquesta estratègia de mobilitat sostenible: recuperar l'espai per a la ciutadania, reforçar el transport públic en la ciutat i àrea metropolitana, i afavorir els mitjans de mobilitat sostenible, com la bicicleta.

En el cas de la recuperació dels espais ciutadans, l'alcalde ha posat en valor mesures com l'ampliació de voreres, la creació i desplaçament de passos de vianants, la limitació de la velocitat màxima en el centre de la ciutat a 30 km/h, implementada posteriorment en altres zones com el front marítim en el Cabanyal, en el Canyamelar i a la Malvarrosa i en els pobles com Carpesa. "Es parla molt que estem atenent a la mobilitat amb bici, però la veritat és que la prioritat absoluta del govern municipal és la mobilitat per a vianants", ha dit.

En semblants termes s'ha expressat el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, qui s'ha referit al reforç de l'EMT, "que també s'havia anat deteriorant gradualment en les últimes dècades i que ara ha recuperat una altra vegada l'embranzida i està augmentant en nombre de persones usuàries". De fet, ha recordat l'edil, s'han comprat 78 autobusos en dos anys, i per primera vegada, dos d'aquests, elèctrics.

Segons Ribó, també s'ha treballat pensant "en les desenes de milers de cotxes que tots els dies entren o ixen cap a la zona metropolitana" i s'han establit "línies de cooperació amb la Conselleria de Vertebració del Territori, encaminades tant al fet que l'EMT puga arribar a pobles de l'entorn com a la unificació de tarifes entre EMT, Ferrocarrils de la Generalitat i transport metropolità".

"Hem treballat conjuntament amb la Conselleria en la creació de l'Autoritat de Transport Metropolità, que lamentablement va ser dissolta fa uns anys per l'anterior govern de la Generalitat . Per açò, València hauria de tornar a tenir un contracte programa amb l'Estat com tenen les grans ciutats espanyoles. Els valencians hem perdut ja 300 milions d'euros per al finançament del transport públic metropolità en tots aquests anys", ha lamentat.

No obstant açò, ha criticat que el Govern central "no ho posarà fàcil perquè en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2017 es reparteixen 126 milions d'euros per al transport a Madrid; 108 milions a Barcelona i 25 en les Illes Canàries. "I València, zero euros".

Com a tercer eix d'acció, l'alcalde s'ha referit a la potenciació dels mitjans de mobilitat sostenible com la bicicleta, per als quals s'estan creant infraestructures segregades, i ha ressaltat el repunt en el nombre d'abonats al servei públic de bicicletes, Valenbisi, que portava en un descens continuat des del seu primer any de funcionament.

L'alcalde ha citat altres actuacions, com la connexió de carrils-bici (Pont de Fusta amb el centre, o pont de les Flors), l'ampliació de la xarxa (amb l'anell central de la ciutat, el carril-bici a Malilla, o Benimaclet, entre uns altres) o els més de 20 nous quilòmetres de carril-bici "de qualitat" (que càpiguen dues bicis en cada direcció i connexions raonables). Es calcula que almenys 8.000 persones que es desplacen amb bici utilitzen cada dia l'anell ciclista.