Estos són alguns de les dades que arreplega un llibre amb les pràctiques culturals en el territori valencià fins a l'any 2015 que ha editat la Direcció General de Cultura i Patrimoni en col·laboració amb la Universitat de València. Es tracta de la primera vegada que es realitza una recopilació tan extensa dels hàbits culturals dels valencians, informa la Conselleria de Cultura.

Les dades han sigut extrets de les enquestes realitzades pel Ministeri d'Educació i Cultura des de 2003 a 2015 i extrapolats al territori valencià. És un document que permet establir la situació actual dels interessos, preferències i pràctiques en l'àmbit cultural i servirà de referència per a avaluar les polítiques culturals que està posant en funcionament la Generalitat.

El llibre es dividix en cinc capítols: el primer s'ocupa de la lectura, els audiovisuals i internet; el segon, de la música, el cinema i les arts escèniques; el tercer, de l'associacionisme cultural i de l'amateurisme; el quart analitza com operen les dinàmiques de diferència i desigualtat en l'univers cultural valencià i el cinqué oferix una síntesi de conclusions i informació més rellevant en comparació d'Espanya.

D'acord a esta radiografia, l'activitat cultural que suscita major interés per als valencians és escoltar música, seguida del cinema, la lectura i els concerts de música actual. El menor interés apareix en la visita a arxius i a biblioteques, seguides dels espectacles de sarsuela i òpera. És una tendència en la qual no hi ha divergències significatives respecte al conjunt d'Espanya.

D'altra banda, ha crescut l'extensió social de les pràctiques culturals analitzades, ja que en totes elles s'ha reduït la proporció dels quals mai les realitzen. Ara bé, açò no significa que haja augmentat la freqüència o intensitat de la seua realització. Les pràctiques més esteses en el territori valencià són la visita a llocs de patrimoni i exposicions, l'assistència al cinema i al teatre, i la lectura de premsa esportiva i de revistes. A Espanya està més estesa la lectura de llibres i de premsa diària d'informació general, així com l'assistència a galeries.

Pel que fa a la lectura, l'informe ressenya que en 2015 un 34% de la població llig llibres -no relacionats amb la seua professió- i un 32% premsa d'informació general, el 94% de les llars valencianes tenia llibres en paper i el 23% llibres digitals, i conclou que s'observa una feminització i juvenilización de la lectura en el període estudiat, en un marc on la variable determinant és el nivell educatiu. La lectura s'alimenta i, al seu torn, potencia l'ús de les tecnologies pel que no es veu amenaçada pels nous mitjans i suports digitals.

INTERNET

Altres dades que oferix l'informe és que es reduïx el consum de la televisió per l'ús d'altres pantalles d'accés a internet, que augmenta la població internauta i que l'assistència al cinema i al teatre és superior a la mitjana espanyola.

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, que ha presentat el llibre en la Comissió de Patrimoni, Museus i Arts Visuals de la Mesa per la Cultura Valenciana, ha explicat que "amb este text disposem d'una anàlisi aproximada dels gustos i usos dels ciutadans que ens llancen informació sobre les seues preferències i ens permet reflexionar i planificar millor les polítiques culturals".

Carmen Amoraga ha assenyalat que confia que esta publicació siga "la llavor que inicie un debat ampli sobre les polítiques culturals que millor podran cobrir les necessitats del conjunt de la societat" i ha anunciat que el seu departament engegarà el treball de camp d'una enquesta específica del territori valencià perquè, fins ara, no existixen enquestes sobre les pràctiques culturals de la població valenciana.