Així ho han explicat el president del grup parlamentari popular en les Corts, Jorge Bellver, i la portaveu de Justícia, María José Ferrer San-Segundo, els qui han detallat que el recurs es va presentar el 12 de juliol i es demana com a mesura cautelar la suspensió cautelar del decret fins que hi haja un pronunciament sobre el fons de la qüestió.

Bellver ha assenyalat que el PP defèn la promoció de l'ús del valencià, però a través de la formació "i no la imposició", i ha advertit que la societat "comença a estar farta d'enfrontaments innecessaris" generats pel Consell.

El dirigent 'popular' ha assenyalat que el recurs a este decret es fonamenta en la "marginació del castellà" que suposa, amb un "atac innecessari" a esta llengua per a defendre el valencià, ja que "en 13 dels 27 articles el valencià no està sol com a preferent, sinó com a excloent" i en notificacions o comunicacions de la Generalitat la llengua pròpia figura com "l'única llengua" a utilitzar.

A més, ha qüestionat que es posa "al mateix nivell la cooficialitat i l'àmbit lingüístic comú", quan el segon concepte és extrajudicial, i es fa "amb tota la mala intenció".

María José Ferrer ha detallat que després de la presentació del recurs i la petició de mesures cautelars ara l'administració haurà de facilitar-los l'expedient i a partir d'eixe moment detallaran les seues al·legacions, que segons ha recordat ja van presentar quan el decret estava en fase d'informació pública i van en la línia també de les observades pel Consell Jurídic Consultiu (CJC), la qual cosa demostra la seua "bona fe" en este tema.

La diputada ha assenyalat que el recurs i les mesures cautelars pretenen garantir la seguretat jurídica dels ciutadans, ja que podria donar-se el cas que una persona reba una notificació que l'afecta, com podria ser el cas d'una expropiació, en valencià per viure en una zona de predomini lingüístic valencià però no dominar la llengua. Els 'populars' s'han preguntat què passaria amb el procediment, si es paralitzaria o no, quan el ciutadà demane la comunicació en castellà.

També ha indicat Ferrer San-Segundo que el decret pot afectar el treball dels funcionaris, perquè "partix del desideratum que totes les persones que residixen i treballen a la Comunitat Valenciana com a empleats públics tenen un nivell òptim de valencià". Segons ha dit, tant la Constitució com l'Estatut garantixen el dret a no ser discriminats per raó de llengua.

S'ha referit també a altres aspectes com l'embalatge i etiquetatge de productes en els contractes públics o les relacions amb altres administracions de l'Estat, amb la referència a les "zones de l'àmbit lingüístic comú", una referència extrajurídica perquè el que regix en dret és la cooficialitat de les llengües. Així, ha dit, el valencià només és cooficial a la Comunitat i si s'enviara una notificació a un particular de Tortosa o Menorca, per exemple, exclusivament en valencià podria recórrer-se davant els tribunals i ser declarada nul·la.

Tots dos han recordat que fins ara no existia l'obligatorietat per a l'administració de notificar o comunicar en castellà, sinó que es feia en les dos llengües cooficials i el que canvia amb el decret és que es farà exclusivament en valencià. "Quin dany fa que una comunicació que pot afectar els drets siga bilingüe?", s'ha preguntat la diputada.

SENSE "RABIETA" SI NO S'ACCEPTEN LES MESURES CAUTELARS

Ferrer ha assenyalat que en cas que la justícia no acorde les mesures cautelars sol·licitades no es posaran "tan nerviosos" com la vicepresidenta, Mónica Oltra, perquè no significa que no hi haja una raó sobre el fons, i ha mostrat el seu "rebuig absolut de l'atac injustificat a la independència del TSJCV".

Ha remarcat que "si algú diu que el TSJ fa política i no aplica el dret està imputant prevaricació judicial i és presumptament un delicte que es diu calúmnies", igual que "hi ha altres delictes que són injuriar o coaccionar perquè s'encollisca".

"El que no pot ser és que ho aplaudim quan ens dóna la raó i no quan no, pareix mentida que siga advocada i haja pres esta posició, tenim una vicepresidenta conversa, amb valors retràctils i rabietes institucionalitzades", ha dit, al mateix temps que ha assegurat que Oltra "va mostrant la seua pateta". "Que algú li diga a Oltra que tampoc és el jutge Garzón", ha agregat.

Al mateix temps, ha demanat a la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, que es pronuncie sobre estes afirmacions perquè "hi ha silencis clamorosos i silencis que són denunciables".

Bellver també ha censurat estos "atacs al pilar fonamental del nostre Estat de Dret i ha exigit a Puig que reprove eixes paraules de "Oltra, la desapareguda".