El director de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Ángel, ha explicat este dimecres que la repoblació de la zona cremada per l'incendi de Gàtova, que es va originar el 30 de juny i va arribar a la Serra Calderona, haurà d'esperar "molts mesos" perquè les pròximes pluges no afecten una orografia "malalta" després del foc.

Així ho ha assegurat durant la seua compareixença en les Corts per a explicar els treballs d'extinció en la Comissió de Justícia, Governació i Administració Local, on ha recordat que este foc declarat entre les províncies de València i Castelló que ha calcinat unes 1.200 hectàrees -el 95% de la superfície forestal cremada enguany- no està oficialment extingit, per la qual cosa romanen en la zona dos unitats de bombers forestals de la Generalitat i dos unitats amb autobomba del Consorci de Bombers de Castelló.

Ángel ha detallat als diputats les actuacions realitzades per a extingir este incendi, la ràpida mobilització d'unitats i avions, així com la bona coordinació amb l'administració central per al desplegament de la Unitat Militar d'Emergències (UME). Ha incidit també que el 80% dels focs tenen relació directa amb l'acció humana, ja siga per negligència o per una intencionalitat, perquè segueix havent-hi gent que usa radials o procedeix a cremar restes agrícoles malgrat no estar permés.

En el cas de Gàtova, ha indicat que tot apunta al fet que va ser provocat per un raig i ha explicat que malgrat que en un primer moment l'evolució convidava a ser optimistes, un canvi de vent va agreujar la situació. El fet que es declarara a última hora de la vesprada, ha apuntat, també va afectar, perquè els mitjans aeris han de tornar als aeròdroms a les 21 hores per qüestions de seguretat.

Segons ha explicat, les escasses reserves hidrològiques i les altes temperatures "fora del normal" més el vent de ponent creen situacions "extremes" com la d'aquell dia i com la que es viu hui. Així, ha subratllat que el canvi climàtic provocarà cada vegada incendis més complicats, al que s'uneix la pèrdua de tasques tradicionals com la recollida de fusta del bosc.

Durant tota la seua intervenció José María Ángel ha recalcat que la Comunitat Valenciana té "uns bons mitjans, suficients" per a afrontar l'extinció d'incendis, a més d'una bona coordinació, i ara les condicions són millors que les que hi havia abans, encara que ha instat a seguir treballant en la línia de col·laborar amb experts universitaris per a incorporar noves tècniques, com l'ús de drons per a visió nocturna, que encara no han sigut emprats encara que sí adquirits. "Hi ha una franja de maniobra per a millorar la resposta tècnica dels nostres professionals", ha agregat.

També ha subratllat davant les crítiques de grups com el PP o Ciutadans sobre la separació de la prevenció -que depén de la Conselleria de Medi ambient- i l'extinció -de la qual s'encarrega l'Agència- que les relacions són "molt fluïdes".

Ha assenyalat que la cura dels boscos és una qüestió "de tots" i va més enllà de qüestions partidistes, per la qual cosa per a minimitzar riscos i posar en marxa mesures concretes baix criteris tècnics cal deixar de costat les "disputes polítiques" que "engreixen el múscul polític però fan retrocedir en capacitats". "És una qüestió de sumar", ha recordat als diputats.

"Estem millor que estàvem, hi ha molt bones relacions entre consorcis", ha assegurat Ángel, que també ha al·ludit a la necessària reglamentació de la figura del bomber forestal i els seus àmbits d'actuació.