Com altres herbívors, des del primer moment les cries són capaços de posar-se en peus, caminar i fins i tot córrer en cas de necessitat, per exemple, per l'existència de depredadors. En el Bioparc mostren també eixe caràcter inquiet amb jocs, si bé romanen protegides pel grup i mamant freqüentment de les ubres de les seues mares.

En nàixer, les ratlles de les zebres són de color marró fosc i blanc i, conforme van passant els dies, ja comencen a tindre el negre i blanc. Esta característica permet al públic distingir les cries encara que hagen nascut amb pocs dies de diferència. Cada zebra també té un patró de ratlles únic, com una empremta dactilar, tot i que és menys perceptible a simple vista.

És freqüent que les cries de zebra es porten tan poca diferència de temps i ja ha succeït en anys anteriors en el parc valencià. Açò es deu al fet que solen tindre les seues cries entre primavera i estiu, sincronitzant els parts com a tècnica natural de protecció de la bandada. D'esta manera protegixen les seues cries de forma grupal augmentant la probabilitat de supervivència de l'espècie.

El grup de zebres que habita la Sabana africana de Bioparc València està composta per un mascle, tres femelles, i dos cries, un mascle nascut el 27 de juny i l'última el 5 de juliol, de la qual encara no se sap el sexe. Conviuen en un recinte multiespècie juntament amb rinoceronts, estruços, marabús i ibis, que s'acosten amb precaució i curiositat per a donar la benvinguda als nous habitants.

Les femelles poden parir a la seua primera cria a partir dels 3 anys i el seu període de gestació dura pràcticament 12 mesos, sol nàixer un sol poltre per part. En els mascles el període reproductor no sol començar fins als 5 o 6 anys.

Esta subespècie de zebra de Grant es troba en la Llista Roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) en un estat de preocupació menor, si bé la tendència indica que la seua població està descendint. Amb una esperança de vida entorn dels 38-40 anys, el seu hàbitat és la sabana i planes herbàcies des del nivell del mar fins a altituds de més de 4.000 metres.

Com necessiten beure diàriament, romanen a no més de mig dia de camí de fonts d'aigua. La seua dieta inclou pastura, tiges dures i, en ocasions, fulles o escorces d'arbres i arbustos, requerixen d'una gran quantitat d'aliment pel que no és rar que passen entorn de 20 hores al dia pasturant.