Es tracta de les peces 2 i 3 del conegut com el cas Cooperació, per les quals el fiscal encarregat del procediment ha presentat el seu escrit d'acusació provisional en el Jutjat d'Instrucció número 21 de València que es dirigix contra 20 dels 21 processaments, per als quals reclama un total de 167 anys, 11 mesos i 1 dia de presó. Deixa fora Fernando Cañete, administrador de Fudersa, i sol·licita com a responsabilitat civil la quantitat de 4.639.840 euros a favor de la Generalitat.

En esta causa hi ha dos acusacions més: l'Advocacia de la Generalitat -particular- i la CVONGD -popular-, els qui reclamen 172 anys i mig i 150 anys de presó en total per als 21 processats respectivament.

La pena més elevada que sol·licita el fiscal és per a l'empresari Augusto César Tauroni -a la presó per la peça principal d'este cas-, per a qui reclama 21 anys i mig de presó. També demana que se li fixe una multa de 3.136.800 euros i que se li decomissen els seus dos apartaments de Miami i un iot, a més dels diners dels comptes d'EUA de diferents societat per un delicte de blanqueig de capitals.

Blasco, també en la presó després de ser condemnat a sis anys i mig per la peça 1 del procediment, s'enfrontarà, segons el que sol·licita el ministeri públic, a 16 anys de presó pels delictes de malversació de cabals, prevaricació i falsedat. També se li reclama el pagament d'una multa de 144.000 euros i la inhabilitació especial per a l'exercici del dret d'ocupació o càrrec públic per 12 anys.

El fiscal reclama la mateixa pena per a l'excap d'Àrea de Cooperació Marc Llinares (16 anys); i li seguix el germà de Tauroni, Arturo Tauroni, per a qui sol·licita 10 anys de presó. Este últim també va ser director de la Fundación Hemisferio.

Així mateix, reclama nou anys i mig de presó per a Luis Castel, responsable de l'empresa avaluadora Caaz; per a María Isabel Castillo, exsecretària de Tauroni, qui va assegurar que a Blasco se li deia 'Conill'; per a Alfonso Navarro, administrador d'Arcmed i president d'Hemisferi; per a José Bollaín, lletrat que figura com a firma autoritzada en huit de les 14 comptes pertanyents a cinc ONG; i per a Luis Freire, administrador d'APIMA Ingeniería S.L.

Els seguixen Adolfo Soler, exadministrador de Dinamiz-e, una de les empreses de Tauroni, per a qui el fiscal demana nou anys i quatre mesos de presó, la mateixa que per a Jesús Urquiza, director tècnic i treballador d'Inversiones i Estudios Caaz.

A més, el ministeri públic reclama set anys i mig per a Josep María Felip, exdirector general de Cooperació; set anys i dos mesos per a José Luis Mesquita, administrador de Matuscas; i set anys i un mes per a Rosa María Castelo, empresària que va cobrar suposadament factures falses a través de les empreses Beconsa i APB arquitectura; i Alberto Pampín.

El fiscal sol·licita així mateix sis anys de presó per a la dona de Tauroni, Alina Indiekina, qui també va ocupar el càrrec de vicepresidenta de les empreses Indra Holding and Consulting Corporation. Al costat de la pena de presó, requerix que se li decomissen els dos apartaments de Miami -en propietat amb el seu marit-, el iot i els diners dels comptes d'EUA de diverses societats.

Tant Tina Sanjuán, exsecretària general de la Conselleria de Solidaritat, com María Dolores Escandell, exjefa de Servici, s'enfronten a quatre anys de presó; Rafael Barrera, president de l'organització Fudersa, a tres anys i al pagament d'una multa de 800.000 euros; i Carlos Andrés Chust, administrador de Chust Alzira, a un any i 11 mesos de presó.

MÉS PECES

Blasco i el seu equip de la conselleria ja van ser condemnats en la peça principal del procediment pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) a penes de presó per comprar diversos immobles amb fons públics destinats a la Cooperació i el Desenvolupament per a projectes a Nicaragua. Després de diversos recursos, el Tribunal Suprem va ratificar les condemnes però va rebaixar algunes penes. Blasco va ser condemnat a sis anys i mig de presó i Tauroni a sis.

El jutjat manté oberta la investigació d'altres dos peces dins d'este procediment -la 4 i 5-. Una d'elles, relacionada amb les irregularitats en la contractació dels servicis informàtics dels anys 2008, 2009, 2010 i 2011 per part de la Conselleria d'Immigració i Ciutadania. L'altra peça investiga si l'empresari Augusto César Tauroni va utilitzar un ordinador de la presó de Picassent, on estava pres després de la condemna per la primera peça, per a realitzar operacions encaminades a ocultar el seu patrimoni.