La titular del jutjat d'Instrucció número 21 de València, encarregada del cas de l'accident del metro en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides el 3 de juliol de 2006, ha rebutjat una petició de la Fiscalia que sol·licitava la pròrroga de la instrucció per un termini màxim de tres anys.

En una resolució datada el passat 16 de juny, la magistrada Nieves Molina denega la sol·licitud del Ministeri Fiscal "en estar el procediment culpable en una de les causes d'interrupció dels terminis", en concret la del sobreseïment provisional de la causa, com arreplega l'article 324.3 de la Llei d'Enjudiciament Criminal.

D'aquesta manera, el termini per a una possible prescripció va deixar de comptar el passat mes de maig, quan la magistrada va decretar l'arxiu de la recerca. Fonts jurídiques consultades per 20minutos mostren la seua estranyesa pel termini de tres anys sol·licitat per la Fiscalia, quan la llei fixa una instrucció general de sis mesos, i de 18 mesos prorrogables per igual o inferior termini en el cas de ser declarada causa complexa.

En la providència, la magistrada afirma, no obstant açò, que en el cas de prosperar el recurs d'apel·lació contra l'arxiu, podrà sol·licitar-se novament la pròrroga de la recerca. La jutgessa donava un termini per a interposar recurs de reforma contra la seua decisió de negar la pròrroga, que la Fiscalia finalment va optar per no presentar.

La recerca sobre l'accident depèn ara de la decisió que adopte l'Audiència Provincial de València, que ha de decidir sobre el recurs presentat per l'Associació de Víctimes del 3 de Juliol i per la Fiscalia. El passat mes de maig, quan la magistrada va decidir arxivar la causa, va apuntar que, dels informes pericials realitzats durant la recerca, no es desprenien responsables penals i va descartar que el sinistre es produïra per una fallada en el vagó o en la via.

La titular d'Instrucció 21 va arribar fins i tot a atribuir a la Fiscalia "mancada de rigor" i ús de "dades errònies" en el recurs interposat davant el seu jutjat pel Ministeri Públic i va defensar, novament, la "solidesa" dels informes pericials.

A mitjan juny, la Fiscalia va recórrer l'arxiu de la causa davant l'Audiència de València. En el seu escrit, va insistir en la petició de la pràctica de noves proves que en el seu moment van ser rebutjades per la instructora. Entre elles, citava nous informes sobre mecanismes de prevenció de riscos laborals en Ferrocarrils de la Generalitat, l'aptitud del conductor del comboi sinistrat, les actes del Comité de Seguretat i els marcs de les finestres dels vagons.

El desacord entre la jutgessa i la Fiscalia queda patent en l'acte pel qual la instructora va confirmar l'arxiu, en el qual detallava que existeixen fins a 12 informes de diferents organismes -Inspecció de Treball i Invassat, Agència Estatal de Seguretat Ferroviària o un tècnic policial, entre uns altres- i que en la causa s'ha pres declaració a 48 treballadors dels tallers de FGV, a 21 maquinistes de la Línia 1, a cinc representants sindicals del Comitè de Seguretat, cinc policies i tres investigats.

La cerca de responsables a la tragèdia del metro de València ha passat per diverses fases en els seus dos vessants: política i penal. Hi ha hagut dues instruccions judicials, la primera de les quals va ser arxivada al desembre de 2007 per la jutgessa, a qui l'Audiència va obligar a reobrir la recerca al gener de 2014. De la mateixa manera, Les Corts van realitzar una comissió de recerca exprés en l'estiu de 2006 que es va tancar sense responsables polítics. La segona, en 2016, va assenyalar a 13 persones, entre elles a Francisco Camps i a Juan Cotino.