El text, que va ser presentat el passat mes setembre, ha sigut sotmès a exposició pública perquè els interessats pogueren presentar al·legacions. El projecte modificat incorpora també els dictàmens del Consell Econòmic i Social de la Comunitat i del Consell Jurídic Consultiu.

Durant el procés de tramitació s'han registrat 37 al·legacions, "la qual cosa demostra l'elevat procés de consens i demanda social per a l'elaboració i aprovació d'esta llei", ha assenyalat la Generalitat. A més, en els processos de consulta previs, el 90% de la població de l'Horta es va mostrar a favor de la seua protecció i dinamització.

Entre les modificacions, que han sigut fonamentalment tècniques, destaca la inclusió com a elements constitutius de l'Horta a totes les comunitats de regant i no solament les del Tribunal de les Aigües i les de la Reial Séquia de Montcada.

D'igual manera, s'ha inclòs les universitats i sindicats com a membres de l'Ens Gestor de l'Horta, i que en els bancs de terres de l'horta que haurà d'impulsar este organisme tindran preferència els agricultors professionals, jóvens i dones.

També s'ha incorporat al text que les exempcions de zones verdes urbanes a canvi d'horta protegida les podran realitzar tots els municipis que tinguen horta en el seu terme municipal, com per exemple Burjassot o Albalat dels Sorells, i no solament els que tenien tot el seu terme dins de l'Horta com per exemple Alboraia.

EL VALOR PRODUCTIU I CULTURAL DE L'HORTA

La futura Llei de l'Horta té com objectius principals la preservació, conservació activa i recuperació de l'horta com un espai estratègic, emblemàtic i identitari.

Es reconeixen els acreditats valors territorials, ambientals, culturals i històrics, a més, de la producció agrícola de proximitat que genera i, en ser un espai lliure metropolità, també permet limitar els creixements urbanístics amb pautes sostenibles per a actuar com un verdader cinturó verd

Només hi ha cinc espais semblants en la Unió Europea, com ho testifica l'Informe Dobris de l'Agència Europea del Medi ambient, i, a més, este espai genera una producció agrícola de proximitat que permet disposar a la població de l'Àrea Metropolitana de València de productes hortofrutícolas d'alta qualitat amb costos reduïts de transport i menors emissions de gasos d'efecte hivernacle, la qual cosa suposa grans avantatges competitius i un extraordinari potencial de desenvolupament.

Per esta raó, la Conselleria de Vivenda, Obres Públiques i Vertebració del Territori es va plantejar la redacció d'una llei que arreplegara l'esperit de tots els agents socials que reclamaven la protecció de l'horta com una sistema productiu, ambiental i cultural integrat, l'element bàsic del qual són les persones que es dediquen a l'agricultura.

RECUPERAR L'HORTA DEGRADADA

El projecte de llei que ha aprovat el Consell es desenvolupa en 47 articles enquadrats en huit capítols, dos disposicions addicionals, dos transitòries i dos finals. Des del punt de vista territorial afecta 40 municipis de la comarca tradicional de l'Horta i una població a l'entorn de milió i mig d'habitants.

El projecte de llei proposa instruments urbanístics nous per a recuperar l'horta degradada i edificacions en ruïna o mal estat de conservació.

Són els denominats enclavaments i sectors de recuperació de l'horta on es permetrà la rehabilitació o reedificació d'edificacions en mal estat o mínims creixements en les vores urbanes a canvi de rehabilitar l'horta.

Concretament, la superfície edificada no podrà en cap cas superar un terç de l'enclavament o sector i la resta, els dos terços com a mínim, han de regenerar-se i posar en cultiu l'horta degradada o abandonada.

En este punt, la llei també regula instruments per a revitalitzar sòls agrícoles abandonats o infrautilitzats com els mecanismes de mediació entre propietaris de sòl i agricultors professionals per a facilitar les fórmules d'arrendament de terres i on l'Ens Gestor tindrà un paper primordial en la creació dels bancs de terres.

En matèria d'ordenació del territori urbanisme i paisatge, al marge del Pla d'Acció Territorial d'Ordenació i Dinamització de l'Horta de València que s'està tramitant, el projecte de llei determina no permetre noves reclassificacions de sòl que afecten la infraestructura verda de l'Horta.

L'ús agrari es podrà complementar amb la implantació racional de dotacions i activitats terciàries que complementen les rendes dels agricultors.

Les vores urbanes de l'horta requeriran un tractament especial de manera que s'evite la degradació d'estos espais i se situen de manera preferent espais verds i oberts urbans en este àmbit de contacte amb l'horta.