Pla per assolir un turisme sostenible

  • El Pla Estratègic Turisme 2020 vol ser el full de ruta de les polítiques turístiques durant els pròxims tres anys.
  • L’Ajuntament ha creat la figura de l’agent cívic per ordenar la presència de turistes als espais de gran afluència de la ciutat.
  • El turisme a la ciutat representa prop del 15% del Producte Interior Brut.
Imatge d'agents cívics a Barcelona.
Imatge d'agents cívics a Barcelona.
ACN
Imatge d'agents cívics a Barcelona.

Des que es van celebrar els Jocs Olímpics a Barcelona, el turisme a la ciutat no ha deixat de créixer. Tant és així que ha esdevingut un dels principals actius de la ciutat i ja representa gairebé el 15% del Producte Interior Brut.

Aquest increment sostingut de l'activitat turística també ha comportat una sèrie de problemes, com ara la massificació d'alguns espais i l'aparició de desequilibris en el teixit urbà, comercial o residencial.

Tot això ha provocat que apareguin mostres de malestar ciutadà per l'encaix d'aquesta activitat en la vida diària, sobretot en aquells barris on l'afluència de visitants és més destacada.

Davant aquesta situació, les autoritats consideren que la ciutat ja no necessita centrar els esforços municipals a atraure més turisme, sinó treballar fonamentalment per a gestionar-lo i reinvertir els beneficis del turisme en els barcelonins i barcelonines.

Amb aquest motiu s'han posat en marxa una sèrie de mesures recollides en el Pla Estratègic Turisme 2020, que vol ser el full de ruta de les polítiques turístiques durant els pròxims tres anys.

El pla parteix d'una sèrie d'eixos per afrontar d'una manera transversal la gestió del turisme a Barcelona. El primer d'aquests punts de partida és garantir la sostenibilitat de la destinació incorporant a més de les qüestions ambientals altres criteris fonamentals com és la qualitat dels llocs de treball o la fortalesa de les relacions empresarials amb el teixit econòmic local.

Un segon punt essencial d'aquest Pla Estratègic Turisme 2020 és l'equilibri urbà. Això implica fer compatible l'activitat turística i continuar sent una ciutat oberta als visitants, però prioritzant la defensa del dret a l'habitatge i la preservació de la vida permanent a la ciutat.

La gestió dels allotjaments turístics és un altre dels punts prioritaris en el Pla de Turisme, i per poder abordar aquesta ordenació les autoritats van aprovar el gener d'enguany el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics, PEUAT, que regula la implantació d'establiments d'allotjament turístic, i vol ordenar i posar límit al creixement accelerat de l'oferta d'allotjament turístic que pressiona sobre el parc d'habitatge residencial, garantint la preservació de la funció social de l'habitatge.

D'altra banda, el Pla de Xoc contra els habitatges d'Ús Turístic suposa una política de tolerància zero amb l'oferta il·legal d'allotjaments turístics que s'ha multiplicat a la ciutat amb la proliferació de plataformes de mal anomenades d'economia col·laborativa, i que generen especulació i que han generat problemes de convivència en alguns barris i comunitats de veïns que els acullen.

Intervenció a espais de gran afluència

La presència de turistes és molt desigual al llarg de la ciutat, amb una  elevada concentració de visitants en zones com ara la Sagrada Família, el Park Güell o gran part de Ciutat Vella. La saturació d’aquests indrets dificulta la vida quotidiana i transforma el paisatge comercial i l’estructura residen-cial.

El Pla Estratègic Turisme 2020 aposta per reduir la pressió a les zones més congestionades a fi de recuperar la qualitat de la vida permanent i garantir l’equilibri dels usos i l’accés dels residents als serveis bàsics o l’habitatge.

En connexió

Jocs Olímpics del 1992. La retransmissió a tot el món dels anomenats millors jocs de tota la història va fer de Barcelona una destinació turística de primer ordre al  mercat internacional. Molts espectadors d’aquella competició esportiva van descobrir tot un seguit d’atractius culturals, socials, paisatgístics o d’estil de vida de la ciutat.

Canvi de model. Fins el 1992, Barcelona havia estat un punt d’interès per a viatjants de negocis que acudien a fires i congressos. Després dels Jocs Olímpics, aquest model de turisme de negocis es va veure superat àmpliament per l’arribada massiva de visitants d’arreu del món que venien de vacances o d’escapada de cap de setmana.

Noves estructures. Un element fonamental en el creixement del turisme a Barcelona, igual que a moltes altres ciutats, ha estat la irrupció de les companyies de baix cost, l’eclosió de les noves tecnologies i l’aparició de nous operadors turístics, que han permès que molta més gent pugui viatjar actualment i hagi crescut notablement el nombre de turistes que recorren el món.

Increment de l’oferta. Davant de l’afluència de turistes, la ciutat es va convertir en objecte de desig per a nous operadors. Es va multiplicar el nombre d’hotels, i simultàniament també es va incrementar el nombre d’habitatges d’ús turístic, albergs, pensions i hostals. Paral·lelament també va augmentar de forma exponencial l’oferta complementària d’oci i restauració de la ciutat.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento