El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) posa rostre al poder amb fotografies, pintures i objectes des del segle XIX a l'actualitat en 'Les Imatges del Poder', una mostra "arriscada" que podrà visitar-se fins al 15 d'octubre i que està composta de 54 fotografies, 25 pintures i 18 monedes que analitzen com i per què ha canviat la forma amb la qual el poder s'ha representat a si mateix des del segle XIX.

Així ho ha manifestat este dijous en la presentació de la mostra el diputat de Cultura, Xavier Rius; el director del MUVIM, Rafael Company; el responsable d'exposicions del museu i comissari de la mostra, Amador Griñó i l'actual director del Museum der bildenden Künste (Museu de Belles arts) de Leipzig i fotògraf Alfred Weidinger.

La mostra arreplega fotografies de reis africans, retrats oficials de monarques espanyols, dictadors i presidents de la Diputació de València, monedes i una sèrie d'imatges periodístiques seleccionades pels mitjans de comunicació, que serveixen per a il·lustrar les estratègies iconogràfiques d'un poder que anirà suavitzant les seues formes ampulosas i grandilocuents, sobretot amb l'arribada de la democràcia.

Així mateix, l'exposició es divideix en tres grans blocs marcats per la naturalesa del material exposat i la seua significació, i es nodreix en gran manera de fons propis d'entitats valencianes com la Diputació, Museu de Belles arts, l'Ajuntament de València i la Universitat (UV). Les monedes exposades provenen de col·leccions privades.

El primer dels àmbits temàtics de la mostra conté una selecció de les fotografies que Weidinguer va realitzar a diferents monarques africans entre 2010 i 2015. Es tracta de monarques sense poder administratiu efectiu però tolerats pels diferents governs com a representants d'estructures tribals tradicionals.

Les fotografies s'han incorporat a la mostra perquè "posen de manifest l'acusat contrast entre la parquedat del seu poder real i la sumptuositat amb la qual posen davant la càmera". Eixes formes de representació que utilitzen els reis tribals africans en l'actualitat concorden "amb les formes de representació que van ser utilitzades habitualment per les monarquies de l'Europa i l'Espanya del segle XIX, de les quals intenten imitar la pompositat i el boato".

El segon nucli temàtic inclou sobretot efígies pictòriques de monarques borbònics des de Fernando VII a Alfonso XIII o d'altres dinasties, a més de dos retrats de Francisco Franco (un realitzat per Segrelles i un altre per Luis Dubón), una selecció de monedes amb busts i lemes dels governants del moment en el qual van ser encunyades i els retrats oficials d'alguns presidents de la Diputació de València, institució de la qual depèn el museu.

És precisament el codi visual utilitzat en estes imatges el que intentaven imitar els reis africans contemporanis que conformen l'anterior secció expositiva. Entre les tradicionals formes magnificentes d'exhibició del poder polític es troben els mantells reals, corones o ceptres. La intenció d'eixos retrats és precisament la de fer "ostentació" de les fonts de legitimitat del poder que s'exercia: un poder que es transmetia de forma hereditària o s'aconseguia mitjançant l'ús de la força.

En tercer lloc, 'Els polítics i la política hui', ho componen una sèrie de fotografia actuals que han sigut escollides pels responsables de la secció de política de mitjans locals o amb delegació a València.

Les imatges, han sigut seleccionades segons el que, a la seua paréixer, il·lustra les formes de representar (i presentar-se) el poder en l'actualitat, en un entorn democràtic i volen incidir en el fet que actualment "ni el poder és el que era ni està on acostumava a estar".

En este sentit, "la seua imatge tampoc pot ser la que era abans de l'aparició i proliferació de les democràcies modernes. En primer lloc, perquè els polítics actuals saben que el poder que ostenten és transitori: depèn de la discrecionalitat electoral dels votants", però a més, amb l'aparició dels mitjans de comunicació de masses, el poder també ha perdut el monopoli de la imatge pròpia en benefici dels periodistes gràfics.

D'esta manera, en este últim apartat de la mostra, els responsables de la secció de política dels diaris amb redacció a València han seleccionat fotografies que, al seu paréixer, són "il·lustratives de les noves formes evanescents amb les quals es comunica o exhibeix el poder. Entre elles apareixen imatges de polítics valencians com Rita Barberá, Vicente González Lizondo o l'expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus.

Per a Company, es tracta d'una exposició que "no va a deixar indiferent a ningú". El director de la institució cultural ha explicat que han despenjat quadres de la Diputació i del Palau de la Generalitat que "portaven dècades ací".

En este sentit, Company ha reivindicat el museu com a "punt de trobada de patrimoni valencià, exhibit públicament". En relació a "l'arriscat" de l'exposició- com ell mateix l'ha qualificat-, ha assegurat que l'han realitzat "des de tota l'honestedat intel·lectual de la qual som capaços". La mostra ha suposat "un gran repte intern" a causa que la dinàmica de treball era "molt exigent" i ha reivindicat que han fet "el que havíem de fer".

D'altra banda, Griñó ha posat de manifest que no són solament un museu d'art o d'història, sinó que volen unir tots dos aspectes. "Qui perd memòria, perd identitat", ha assegurat en relació al caràcter històric de la mostra. A més, ha assegurat que "les coses no són només el que es veu sinó el que representen", en relació als objectes que poden trobar-se en la mostra com les monedes, les corones o el tron.