La passada setmana, la consellera d'Habitatge, María José Salvador, anunciava esta resolució que s'emmarca en la recentment aprovada Llei per la Funció Social de l'Habitatge i en el compromís adoptat pel Consell de facilitar l'accés a tots els seus habitatges de protecció pública. "Un fet que va quedar palés en el Seminari de Govern de l'Hivern 2017 de Sagunt i que, gràcies a esta resolució, ja és una realitat", han subratllat.

Esta resolució establix que per a accedir a un habitatge de protecció pública, a més de complir els requisits establits, es prioritzarà a determinats col·lectius com els casos de violència de gènere, persones afectades per un desnonament, amb una discapacitat igual o superior al 65%, aquells que tinguen menors al seu càrrec, els que residisquen en immobles amb barreres arquitectòniques no subsanables o que pagar el lloguer supose més del 25% dels ingressos de la unitat familiar o joves de menors de 35 anys.

Així mateix, també té en compte altres situacions com tindre un grau de discapacitat entre el 33 al 65%, que en la unitat familiar hi haja algun integrant menor o superior a 60 anys, així com sol·licitants que es veuen obligats a desplaçar-se per motius laborals.

A més, a través d'esta resolució, la Generalitat reserva el 3% dels habitatges protegits disponibles per a fer front a situacions d'especial emergència, com la inhabitabilitat de la residència habitual. Una reserva que es podrà ampliar un 2% més si es completa el nombre d'habitatges disponibles.

Amb estes mesures, el Consell ha subratllat que "demostra la seua sensibilitat cap als col·lectius més vulnerables i busca solucions per a donar resposta a unes necessitats socials que han de ser ateses". En eixe camí, es treballa per a "aconseguir la reducció de les desigualtats socials en l'àmbit de l'habitatge" i s'avança en "la integració dels col·lectius desfavorits", han afegit.