L'estudi, que utilitza un model animal amb ratolins, planteja que este estrés pot produir l'alteració del desenvolupament del sistema nerviós. A més, l'equip de la UV ha creat una potent ferramenta per a la investigació dels fonaments neurobiològics dels trastorns mentals, segons ha informat la institució acadèmica en un comunicat.

Esther Castillo, Marta Pérez i Juan Nàcher, autors de l'estudi, destaquen que l'estrés i els traumes que es produïxen en etapes primerenques com, per exemple, l'aïllament social, "poden tindre un paper fonamental en l'aparició de malalties d'ordre psiquiàtric, molt específicament l'esquizofrènia".

Segons els investigadors, "les experiències aversives en la infància remodelen l'estructura i la connectivitat de les neurones i constituïxen un factor de predisposició per a patir estos trastorns".

"Els resultats reproduïxen algunes de les alteracions, tant de comportament, com d'estructura i neuroquímiques, que es troben en l'esquizofrènia", remarquen els experts. Una d'estes pertorbacions és el desequilibri entre neurones inhibitòries i excitatòries, especialment en el còrtex prefrontal i l'amígdala.

Així, l'article apunta que este desequilibri es pot veure originat "pels canvis en les expressions d'altres molècules que intervenen en el desenvolupament del sistema nerviós, que es veuen afectades pels traumes infantils". De la mateixa manera, les proves posteriors a l'aïllament també deixen veure unes conseqüències en el comportament dels animals.

"L'estrés en les primeres etapes de vida induïx una locomoció augmentada i actituds vinculades amb l'ansietat", característiques comunes en els malalts d'esquizofrènia, diuen Castillo, Pérez i Nàcher.

MODEL DE DOBLE IMPACTE

L'equip d'investigació ha creat un model, que denomina de "doble impacte", que combina un aïllament dels ratolins a partir de la finalització del període de lactància amb la injecció en el còrtex prefrontal d'un tipus de substància, la MK801 o dizocipilna, que bloqueja un receptor neuronal essencial per al bon desenvolupament de les connexions sinápticas.

Els animals, que es repartixen en quatre grups de rosegadors -només injectats, només aïllats, injectats i aïllats, i ni injectats ni aïllats- són sotmesos després de la fase d'experimentació a una prova, el 'test holeboard', que monitoritza el nivell d'ansietat del ratolí per a comprovar els efectes en el seu sistema neurològic.

"El model de doble impacte constituïx una valuosa ferramenta per a futurs experiments que exploren els efectes d'experiències traumàtiques durant les etapes primerenques de vida i les bases neurològiques dels trastorns mentals, com l'esquizofrènia", resumixen els investigadors. D'altra banda, els autors valoren este procediment com un instrument per a provar nous fàrmacs.