El Palau dels Arts Reina Sofia tanca la temporada lírica amb la primera incursió en l'òpera seriosa de Gioachino Rossini, 'Tancredi', un "monument musical" que omplirà el coliseu valencià de "valors i sentiments", gràcies a les veus d'un repartiment de primer nivell i un muntatge que fuig de l'ornamentació i es trasllada a una estètica "contemporània i cinematogràfica".

Així ho han avançat este dimarts en roda de premsa l'intendent dels Arts, Davide Livermore, el director musical, Roberto Abbado; el director d'escena, Emilio Sagi; la mezzosoprano Daniela Barcellona (Tancredi); la soprano Jessica Pratt (Amenaide); el tenor Yijie Shi (Argirio); i el baríton Pietro Spagnoli (Orbazzano).

El muntatge, que s'estrenarà divendres que ve 23 de juny en la sala principal dels Arts, estarà dedicat a la memòria d'Alberto Zedda, màxima autoritat en l'obra del compositor de Pésaro, que va exercir, a més, de primer director Artístic del Centre Plácido Dominigo. També hi haurà funcions els dies 25, 27 i 29 de juny, a més d'una última funció l'1 de juliol.

"Què millor homenatge podem rendir-li, que oferir un Rossini amb els millors vimens artístics que es poden trobar en el panorama operístic actual, a l'altura del seu Rossini Opera Festival de Pésaro o dels millors teatres del món", ha destacat Livermore.

Amb 'Tancredi', Roberto Abbado tanca per segon any consecutiu l'oferta de Les Arts, títol que compagina amb el concert que dirigirà el Palau de la Música amb la soprano Anna Caterina Antonacci i l'Orquestra de la Comunitat Valenciana el dia 30 de juny.

Segons el mestre milanés, "Rossini ha sigut el compositor d'òpera més gran del seu temps, amb gran influència no solament en l'òpera italiana sinó també en la francesa". "Mira cap a arrere però també cap a avant", ha apuntat, però "el més fascinant és el seu desenvolupament innovador, no hi ha un altre italià que haja espentat l'òpera cap a avant com ell, construint verdaders monuments musicals", ha subratllat.

Rossini té un so a manera d'"idioma molt específic i recognoscible, lleuger però transparent i brillant" per açò, "la dificultat com a intèrprets és que hem de saber distingir per a fer que eixe mateix idioma funcione de forma diferent en una òpera seriosa o en una òpera bufa", ha assenyalat.

Sobre els diferents finals, Abbado ha matisat que dels tres que existixen: Venècia, Ferrara i una versió milanesa amb altres personatges, el final tràgic (Ferrara, març 1813) que es veurà en Les Arts, correspon segons la seua visió, "a l'ideal de 'Tancredi' que Rossini havia pensat, a més de ser molt innovador perquè en ell la música se'n va desintegrant per a acabar en silenci".

Esta serà la setena posada en escena que Emilio Sagi presenta en l'enclavament cultural valencià després de les seues propostes per a òpera espanyola i sarsuela: 'La Bruja' i 'El rey que rabió', les dos de Ruperto Chapí; 'Luisa Fernanda', de Moreno Torroba; 'El duo de La Africana', de Fernández Caballero, 'Katiuska', de Pablo Sorozábal i 'Lucrezia Borgia', de Donizetti.

El muntatge, coproduït per l'Opéra de Lausanne i el Teatre Municipal de Santiago de Xile, compta amb escenografia de Daniel Bianco, vestuari de Pepa Ojanguren i il·luminació d'Eduardo Bravo.

El prestigiós director d'escena empra una estètica "inspirada en els principis del segle XX, però amb un tall atemporal" per a "guanyar en credibilitat i donar una imatge menys encartonada del llibret", ha explicat. En este sentit, Sagi ha comentat que tradicionalment s'ha representat esta obra "carregada d'adorns, capes, plomes o armadures" que, al seu juí, "molesten" els intèrprets. Per açò, ha preferit una posada en escena "elegant", despullada de tot ornament més acostada a una estètica "més contemporània i cinematogràfica", ha assenyalat.

"La música de Rossini -ha argumentat- és universal i moderna també, per açò funciona fer un muntatge allunyat de la narració original paraula per paraula, que no és una altra cosa que una història de cavallers i herois".

Daniela Barcellona torna a Les Arts després de set anys amb un dels seus "papers fetitxe", Tancredi, que l'ha acompanyat des del seu debut en Pésaro en 1999. És la seua tercera actuació en el centre operístic, després de cantar en la Gala Puccini baix la batuta de Plácido Domingo en 2008, 'Les Troyens' amb Valery Gergiev en 2009 i 'Aida' en 2010.

"Per a mi, Tancredi és molt significatiu perquè ha sigut el paper que he fet tota la meua carrera. Quan ho vaig debutar -ha recordat- sabia que suposava una gran responsabilitat. Com a personatge,

seguisc estimant-lo moltíssim, és poètic i molt positiu", ha confessat la mezzosoprano italiana, qui ha destacat que esta peça està "plena de sentiments i valors importants per al gènere humà".

Per la seua banda Jessica Pratt intepreta el seu primer paper a València. La soprano, nascuda a Anglaterra però criada a Austràlia, és una de les veus amb major presència en l'escena internacional.

"Tancredi' -ha recordat Pratt- va ser la primera òpera de Rossini que vaig veure a Itàlia i també la que em va fer enamorar-me del bel cant. La música és increïblement bella, encara que també suposa un repte perquè té molt que cantar: dos duetos, tres escenes i el final primer... Físicament és molt exigent, però adore els desafiaments".

En l'apartat masculí, Les Arts compta amb dos figures de prestigi que també fan la seua primera incursió en el centre operístic valencià: el jove tenor xinés Yijie Shi i el baríton italià Pietro Spagnoli. Tanquen l'elenc l'emergent mezzosoprano Martina Belli (Isaura) i la soprano del Centre Plácido Domingo Rita Marques (Roggiero).

'Tancredi' és un 'melodrama heroic' en dos actes amb llibret en italià de Gaetano Rossi, que va ser representat per primera vegada en el teatre La Fenice de Venècia el 6 de febrer 1813. El text està basat en la tragèdia 'Tancréde', que va escriure Voltaire en 1759.

"EMOTIU" BALANÇ DE TEMPORADA EN ELS ARTS

L'intendent de Les Arts, Davide Livermore, ha aprofitat per a fer un "emotiu" balanç d'una temporada, en la qual el coliseu s'ha omplert quasi el cent per cent amb títols "diferents i poc habituals".

Livermore ha dit estar ple de "il·lusió". "Alguna cosa està passant en esta ciutat", ha apuntat, quan un auditori està "quasi ple en ple mes de juny", un mes que li deien que era difícil de programar, perquè "la gent va a la platja". Segons Livermore, amb una oferta de qualitat com la qual oferix Les Arts, "la gent va a la platja, però després es dutxa i acudix a l'òpera", ha celebrat.

Així mateix ha destacat, que gràcies a un programa d'anàlisi de públic -utilitzat en molts altres teatres internacionals- han detectat que en els últims dos anys, quasi un 50% del públic que ha entrat en Les Arts, ho ha fet per primera vegada. Ha reivindicat així la tasca d'este coliseu que: "no fem màrqueting, fem educació en cultura".

"INEXISTENTS" EN ELS PGE

Livermore s'ha confessat "orgullós del nivell que està aconseguint" Les Arts i de la resposta del públic, encara que ha recriminat al Govern central els "inexistents" recursos que destina a este espai.

Pel que fa al patrocini, ha admès que estan "patint molt" pels "molts problemes" pels quals va passar esta casa en este tema. El treball en este àmbit és "molt llarg" i encara no s'han aconseguit els resultats esperats, ha admès. "Necessitem ser capaços d'entrar en el teixit empresarial valencià", ha conclòs.