Els Joglars posen en cartell al Teatre Olympia de València des d'este dimecres i fins al pròxim 18 de juny, el seu espectacle 'Zenit', una reflexió entorn de la conversió dels mitjans de comunicació en una "màquina voraç de fer notícies". La longeva companyia, que compleix 55 anys de "resistència" sobre els escenaris per a seguir contant el que passa al seu al voltant, proposa en esta ocasió una obra "satírica" en la qual estableix "un joc entre el realisme i la metàfora".

Així ho ha destacat en roda de premsa el director, Ramon Fontserè, que ha estat acompanyat per part de l'elenc actoral, integrat, a més de per ell mateix, per Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xevi Vilà, Julián Ortega i Juan Pablo Masmorra. La dramatúrgia està a càrrec de Fontserè i Martina Cabanas.

La funció és una "alerta als usuaris perquè no s'engolisquen tot" el que ix en els mitjans però també apel·la a una "responsabilitat compartida", ha explicat Fontserè. I ho fa mitjançant una recreació d'un gran periòdic, 'Zenit', que obri les seues portes perquè els espectadors de l'obra teatral vegen els secrets de les seues oficines, el dia a dia dels seus periodistes convertits en 'media workers', les amistats i obligacions dels seus propietaris i l'enfrontament entre el periodisme ètic i la voracitat del mitjà.

Entre els temes que s'aborden, destaca la irrupció de les noves tecnologies en el tractament de la informació, que provoca que, sovint, esta es moga a colp de 'like' i prenga la forma d'una 'fast truth' (veritat ràpida). "Què és més important, un entropessó de Putin o la seua política sobre Ucraïna?", ha plantejat Fontserè, que ha postil·lat que l'obra no és un atac als periodistes.

Tant Ramon Fontserè com Dolors Tuneu han assenyalat que el tema del periodisme era una cosa que Els Joglars "tenia guardat fa temps en el calaix" i que han triat este moment per a tractar-ho perquè han trobat el llenguatge més adequat.

En este sentit, el director ha asseverat que es tracta d'un espectacle "cent per cent Joglars però amb un llenguatge molt especial", que escapa de l'hiperrealisme per a tornar-se "més suggeridor i metafòric perquè així penetra més en l'espectador". Amb eixa fi, adquireixen gran protagonisme la música, els espais poètics i la representació de les noves tecnologies "sense usar tecnologia, d'una manera artesanal".

"La primera imatge que vaig veure va ser un circ, el circ mediàtic, i ha quedat en una escena en la qual expliquem notícies amb hula hoops", ha postil·lat l'actor i director, que ha bromejat amb el fet que "potser en uns anys veiem a Matías Prats amb hula hoops". Els artistes s'han referit també al 55 aniversari d'Els Joglars, més de mig segle de trajectòria en la qual han aprés "a la resistència per a poder explicar des de la sàtira el que passa al voltant".

"És com l'evolució de l'home: la companyia va començar sense paraules i hem acabat amb llibrets enormes; ha explicat la història d'Espanya i Europa tant pel contingut de les obres com pels successos que s'han produït al voltant d'elles", ha manifestat Dolors Tuneu, que ha reivindicat la figura del fundador Albert Boadella, "que amb els anys serà encara més realçada", ha augurat.

Amb motiu de la representació de la funció en l'Olympia, el 15 de juny a les 19.00 hores tindrà lloc la projecció de la pel·lícula documental 'La zarza de Moisés', d'Arantxa Aguirre, que s'endinsa en el procés creatiu de la companyia catalana des que apareix la primera idea fins a l'estrena.