El treball, publicat en la revista 'Free Radical Biology and Medicine', apunta que alguns compostos han aconseguit augmentar la capacitat motora de les mosques i reduir l'estrés oxidatiu que patixen les cèl·lules.

Per a la realització de l'estudi, liderat per Nuria Paricio, es va utilitzar un model animal de la malaltia de Parkinson desenvolupat en Drosophila amb una mutació en el gen DJ-1, associada a una variant de la malaltia d'inici primerenc.

L'equip investigador va trobar diversos compostos químics que no solament milloraven l'activitat motora de les mosques amb esta alteració genètica, sinó que a més, algunes d'elles eren capaços de reduir l'estrés oxidatiu que patixen les cèl·lules, el qual causa mal funcionament i degeneració neuronal en este tipus de malalties. Estos compostos són antioxidants, antinflamatoris o neuroprotectors.

Posteriorment el model va ser replicat en cèl·lules humanes en les quals la funció del gen DJ-1 està reduïda. Este model cel·lular va permetre validar el potencial terapèutic d'alguns dels compostos identificats en Drosophila, que van ser capaços d'augmentar la viabilitat de les cèl·lules amb la mutació. "Es va demostrar així la utilitat de Drosophila com a model animal per a estudiar la malaltia de Parkinson amb l'objecte d'identificar compostos potencialment terapèutics", explica Nuria Paricio.

Sobre este tema, l'investigador predoctoral del Departament de Genètica i primer firmant de l'article 'Identification of potential therapeutic compounds for Parkinsons disease using Drosophila and human cell models', Francisco J. Sanz, ha explicat que este model presenta "molts avantatges ja que Drosophila és un organisme fàcilment cultivable i manejable".

ESTUDIS A GRAN ESCALA

Per açò, es poden fer estudis a gran escala d'una manera ràpida i econòmica. A més, malgrat ser un organisme que a priori pareix allunyat de l'espècie humana, presenta una gran conservació dels processos fisiològics relacionats amb el sistema nerviós central".

La malaltia de Parkinson és el segon trastorn neurodegeneratiu més freqüent, després de l'Alzheimer. El tractament actual es basa a restituir l'activitat de la dopamina, el principal neutrotransmisor cerebral, el qual està disminuït en els pacients.

La investigadora del Departament de Genètica i també firmant de l'article Verónica Muñoz ha explicat que esta estratègia és efectiva per a tractar els símptomes en les primeres etapes de la malaltia, però presenta problemes en tractaments crònics. A més, és incapaç de detindre o fins i tot ralentir la progressió de la malaltia de Parkinson. Per açò, és "important trobar nous compostos amb mecanismes d'acció diferents als usats actualment i que puguen substituir-los o potenciar-los".