Més de 10,5 milions de persones van gaudir dels 30 quilòmetres de platges de Barcelona i els municipis costaners de l'àrea metropolitana durant el 2016. La conjunció d'aigües clares i poc fredes, l'absència d'onatge i els abundants serveis de gastronomia, accessibilitat i esports les converteixen en un dels reclams turístics i d'oci més destacats, ja no només durant l'estiu, sinó al llarg de tot l'any.

Però no és fàcil dominar a la naturalesa. La urbanització i l'acció de l'home han alterat el litoral costaner, i periòdicament –sobretot a l'hivern– els temporals destrueixen part de les infraestructures i arrosseguen o desplacen milers de metres cúbics de sorra.

Les platges del nord de Barcelona són diferents de les del sud. Les primeres tenen una petita franja de sorra i els seus grans són gruixuts, amb abundant presència de roques. Les del sud són de grans més fins i d'extensions més àmplies, «de fins a 150 metres des dels passejos marítims», precisa Mariano De Gracia, cap de secció de Platges de l'AMB.

Aquest organisme, que té al seu càrrec la gestió de les platges, continua el 2017 amb el seu programa Dunes Híbrides, que vol recuperar el paisatge de dunes als municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans, així com a la desembocadura del riu Besòs, al sector de Sant Adrià.

Les dunes són la millor defensa de la naturalesa per protegir les platges de la fúria del vent i del mar quan arriben els temporals. «Sense dunes no hi hauria platges», remarca De Gracia.

Atès que el vent ha deixat de construir dunes fa més de 30 anys i que per una política de competències l'AMB no pot extreure sorra del fons de mar per reposar-les, les accions s'encaminen a recol·locar la sorra quan el vent la desplaça.

Amb la quarta fase del programa, el personal de l'AMB ha retirat més de 26.000 quilos d'espècies invasores com l'atzavara i l'ungla de gat de 70.000 metres quadrats de dunes.

Al seu torn, continua la sembra d'espècies autòctones i pròpies de zones dunars com el borró (Ammophila arenaria), que es considera «la planta que construeix les dunes», segons explica Daniel

Palacios, tècnic de platges de l'AMB. Altres espècies que ajuden, tot i que en menor mesura, són el lliri de mar (Pancratium maritimum), que dóna unes belles flors blanques entre maig i setembre; la grama de la sorra (Elymus farctus) i el Sporobolus pungens.

Fa un segle, les dunes a Castelldefels i voltants podien arribar a tenir diversos metres d'alçada. Tot i que la pressió urbanística les ha reduït considerablement, encara mantenen una important presència. De fet, gairebé el 50% del litoral costaner al sud de Barcelona (uns 600.000 metres quadrats) són dunes.

A més de comptar amb noves dunes, les platges del sud de Barcelona (i també a les del nord) tindran aquesta temporada una nova senyalització informativa, similar a la que s’ha instal·lat a la xarxa de parcs metropolitans. També s’ha realitzat un estudi d’accessibilitat per garantir que qualsevol persona, sigui quin sigui el seu grau de discapacitat, pugui accedir a gaudir de la sorra i el mar. En coordinació amb els ajuntaments, es buscarà que el 100% de les platges siguin accessibles.

Les dunes no només han de ser conservades pel seu valor paisatgístic. Són el millor fre de la naturalesa per evitar la degradació de les platges pel canvi climàtic. Es preveu que el 2100 l’augment de les temperatures causarà un increment en el nivell dels mars d’entre 60 centímetres i un metre, la qual cosa pot fer que a les costes de Barcelona i voltants es perdi el 50% de les platges, cosa que impactaria negativament en l’economia.

Tot i que no ho semblin, aquestes formacions sorrenques també són un baluard de biodiversitat. Les flors del lliri de les dunes són les preferides d’algunes espècies de papallones, i entre la vegetació es refugien escarabats i altres insectes que són l’àpat de nombroses aus.

El personal de l’AMB col·loca cordes i estaques de fusta per impedir que les persones trepitgin i malmetin aquest fràgil ecosistema. Però no és fàcil. Molts cops estenen les  tovalloles sobre les dunes o les travessen per tallar camí.

El 29 de juny l’AMB organitzarà la primera edició de LitoMet, una jornada per definir polítiques per preservar les platges. Es debatrà sobre el canvi climàtic i es presentaran propostes per protegir aquests ecosistemes.

En aquesta jornada es buscaran solucions per evitar les conseqüències dels temporals cada any, sobretot de l’hivern. L’últim, al gener, va destruir nombroses passarel·les als municipis costaners, així com dutxes i altres infraestructures. El seu recanvi ha implicat un sobre cost de 200.000 euros.