Un model econòmic i social no pot estar basat en l'ús indiscriminat dels recursos naturals, que és en el que es basa l'actual sistema econòmic lineal: les matèries primeres s'extreuen de la naturalesa, es fabriquen productes i després del seu consum, es converteixen en deixalles.

Molts d'aquests recursos poden tenir una segona oportunitat per mitjà de la reutilitizació i el reciclatge,  és per això que l'AMB i els municipis de l'àrea metropolitana emprenen diverses accions englobades en la denominada economia circular.

Aquest model busca que tots els recursos puguin ser reutilitzats en altres productes, béns o serveis, i on són clau les sinergies entre les administracions, les empreses i els consumidors. Si l'economia clàssica se sostenia en l'ús d'energies no renovables, aquest nou paradigma es basa en la utilització d'energies renovables i netes, on els materials d'origen biològic poden processar-se per ser reutilitzats, com és el cas de les aigües freàtiques de les depuradores que es destinen als cultius, o de l'aprofitament de l'energia de les plantes de tractaments de residus per crear xarxes de climatització en llars i oficines.

Durant la trobada El potencial de l'economia circular a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, 50 experts de diferents àrees van debatre com aprofitar els avantatges d'aquest model. Allà l'AMB va exposar que la seva estratègia en l'àmbit de l'economia circular consta de tres eixos: "un programa de simbiosi industrial, un impuls per transformar els residus en noves matèries primeres i un augment de les sinergies agrourbanes entorn del Parc Agrari del Baix Llobregat", va precisar Francesc Magrinyà, director de l'Àrea de Planificació Estratègica de l'AMB.

L'economia circular busca que una comunitat funcioni com un ecosistema: en aquest no hi ha residus i tot s'aprofita per a la interacció, per la qual cosa les sinergies entre empreses i administracions són clau perquè els recursos no es malgastin.

No obstant això, no es tracta només de reaprofitar els residus. Un factor clau és incentivar la reutilització d'objectes perquè no acabin en una galleda d'escombraries quan es fan mal bé o ja no són d'interès per l'usuari.

"Cal buscar les millors formes de gestionar-los, però sobretot, cal apuntar a la prevenció de la generació de residus", va dir Alfredo Encalla, cap del Departament de Prevenció de l'Agència de Residus de Catalunya.

En aquest sentit, l'AMB afavoreix el programa Intercanviar Millor que Nou, que fomenta el bescanvi d'objectes perquè no acabin en els contenidors, i el pla Reparat Millor que Nou, que ensenya a reparar peces de vestir, ordinadors i electrodomèstics.

El Parc Agrari del Baix Llobregat compleix amb diversos punts de l'economia circular. Es tracta d'un espai de 3.600 hectàrees que abasta 13 municipis de l'àrea metropolitana que cobreixen la zona baixa i la desembocadura del riu Lloregat.

Allà els productors agrícoles aprofiten el compost que s'elabora a la planta Ecoparc 1, utilitzant la fracció orgànica dels residus municipals, i en els cultius es reutilitzen aigües residuals generades per les depuradores de Sant Feliu, Gavà, Viladecans, El Prat, Sant Cugat i Martorell.

La seva producció -com les famoses carxofes del Prat- es comercialitza a les ciutats que envolten la zona, a mercats i a restaurants que promocionen els aliments de proximitat.

"És un tipus d'economia circular molt local, en una zona que pot subministrar aliments per a 300.000 persones", va dir Raimon Roda, gerent del Consorci del Parc Agrari.

Els ajuntaments de Gavà i Viladecans van llançar un programa perquè les empreses locals aprofitin millor els recursos de l'aigua, els residus, els espais i la distribució logística.

Després de diverses trobades, les empreses dels polígons van formar una xarxa de treball amb la qual optimitzen els canals de comercialització, desenvolupen nous models de negoci, reutilitzen els residus com a matèries primeres i promouen productes més sostenibles.

Actualment hi ha 80 empreses involucrades en aquest programa, entre elles Basf, Puma o Kiehl's.