El fotògraf José García Poveda, més conegut com 'El Flaco', convida a recórrer València des de la dècada dels vuitanta del passat segle fins a l'inici del XXI en una exposició "no apta per a muermos" que recopila més de 300 peces. El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València (UV) exhibeix aquesta selecció, que il·lustra la transformació cultural, política, urbana i de la nit de la ciutat.

La mostra -que porta el nom de 'La València de El Flaco' i que es podrà contemplar en la Sala Acadèmia fins al pròxim 27 d'agost- reuneix les peces més significatives de l'arxiu analògic del fotoperiodista al llarg de tres dècades en les quals ha retratat els rostres, tant coneguts com a anònims, que formen part de la intrahistòria de la capital valenciana. El propi autor ha sigut l'encarregat de presentar l'exposició en roda de premsa al costat del vicerector de la Universitat de València (UV), Antonio Ariño. 

'El Flaco', com a cronista de la ciutat, captura en les seues imatges locals emblemàtics de dia (Los Madriles, Nácher, Loteria Bello, Casa Montaña, Futurama) i de la nit (La Marxa, La Torna, Cabaret Pachá, Café Malvarrosa); els col·lectius socials, les manifestacions i vagues però, sobretot, la gent: Ovidi Montllor, Pepe Rubianes, Rosita Amores, Alicia Alonso, i també José Saramago, Umberto Ressò, Catherine Deneuve, Rafael Alberti, Vicent Andrés Estellés, Nuria Espert, Luis García Berlanga, Emma Cohen o Rafael Chirbes, entre uns altres més internacionals com el cineasta David Lynch. 

També el Claustre del Centre Cultural La Nau apareix, de manera reiterada en les imatges i es converteix en l'escenari emblemàtic de retrats de Joan Fuster, Mario Benedetti, Jesús Martínez Guerricabeitia, Vicent Ventura, Ernest Lluch, José Luis Sampedro, Doro Balaguer, Enric Valor, Paco Bascuñán, Pilar Miró o Antonio Ariño, entre uns altres, "personalitats que van participar fermament en la construcció del paisatge polític i sociocultural de la ciutat". 

El projecte expositiu es completa amb un catàleg amb textos de Carmen Alborch, Alfons Cervera, Carles Gámez, Javier de Lucas i Abelardo Muñoz, en els quals s'aborda des d'aspectes polítics, socials i culturals, a un acostament més personal a l'autor i a la repercussió de les seues imatges en els nostres dies. 

La idea del projecte sorgeix arran de la mostra que va produir Poveda en el MuVIM sobre la seua visió de l'Havana. "Vaig pensar llavors a fer una exposició sobre la meua ciutat i la seua gent, a realitzar un homenatge a València que em va acollir amb els braços oberts", ha explicat l'artista.

'El Flaco' va iniciar la seua trajectòria fotogràfica quan la societat despertava de la dictadura, en la dècada dels 80, per a il·lustrar "l'evolució d'una ciutat". Al principi, compaginava la fotografia amb altres activitats fins que es va dedicar per complet a aquesta professió que va exercir per a mitjans, com a 'Levante' i que actualment realitza per a la cartellera 'Turia'. El seu mestre va ser el també fotògraf valencià Paco Jarque qui li va iniciar "amb molta paciència" en aquesta professió.

A més de pel volum i relació amb la ciutat, 'El Flaco' ha destacat que aquesta exposició està dotada d'un simbolisme especial per a ell, perquè suposa una tornada a la seua universitat, ja que en aquest espai va començar els estudis d'Economia en 1969. 

"No és una exposició per a amuermats", ha asseverat el fotoperiodista, qui parla d'una època en la qual hi havia molta il·lusió per viure. Respecte als temps actuals, s'ha mostrat reticent ja que troba a faltar "tocar la foto", cosa que resulta menys comuna a dia de hui. 

La mostra li ha servit per a "reviure aquell temps" i les "històries que hi ha darrere de cada foto" ja que és un autodidacta. Poveda ha assenyalat que el poc que sap ho va aprendre en la cambra roja que apareix en l'exposició dins d'una xicoteta secció dedicada als seus records més personals.