Les tècniques per aconseguir la naturalització de les zones verdes i àrees vegetals de Barcelona són moltes, i algunes molt senzilles, segons els experts.

La més simple de totes és deixar que la mateixa natura faci el seu camí i deixar-la actuar. Per exemple, en espais on només hi ha una espècie de gramínia, com pot ser les zones de gespa, la tècnica consisteix a deixar que la natura ho colonitzi amb espècies herbàcies naturals, transportades pel vent, pels insectes i pels ocells. Només amb això ja es guanya amb biodiversitat.

Un altre procés que fa que els espais verds urbans estiguin més a prop de la natura són les estacions: a l’estiu i a la tardor la vegetació d’aquestes àrees amb molta biodiversitat s’assequen, adoptant el mateix aspecte que tenen els camps en aquestes èpoques.

Després, en arribar la primavera, tot torna a créixer. Aquest procés de naturalització no es pot fer a tot arreu, sinó  en uns determinats espais. Es tracta que hi hagi uns espais d’herba curta, on la gent pugui anar i si vol, fins i tot estirar-se, però també que hi hagi uns altres espais on la vegetació creixi per potenciar la biodiversitat, on vagin els insectes pol·linitzadors, i un cop les flors facin grana hi vagin els ocells.

A més dels processos naturals que es produeixen en aquests ecosistemes de biodiversitat, aquests també compleixen una funció estètica, ja que quan estan ben florits són molt atractius, molt variats i amb diferents espècies que no floreixen al mateix temps.

D’altra banda, a més de deixar que la natura actuï per si mateixa, altres mesures per potenciar la naturalització de la vegetació de Barcelona consisteixen directament a plantar aquelles espècies autòctones que serien pròpies del pla de Barcelona. Poden ser espècies herbàcies com espècies arbustives, i es poden disposar en diferents estrats, ja que hi ha de port baix i d’altres que són més altes. Aquestes plantes compleixen la funció d’atraure fauna pol·linitzadora com els ocells, que van a la vegetació per amagar-se i per fer nius.

Els arbustos afavoreixen la població dels ocells que viuen a la zona de Barcelona i dels que venen a la ciutat a l’època de migració. Els arbustos que produeixen fruit són importants per ajudar-los a acumular reserves per poder completar el seu viatge migratori.

Altres mesures destinades a potenciar la biodiversitat en aquests ecosistemes vegetals urbans és permetre la presència d’una certa quantitat de fusta morta o petites acumulacions de pedres que facin de refugi per invertebrats o per alguns rèptils com les sargantanes.

La clau és introduir diferents tècniques que sense faltar estrictament a l’estètica, ajudin a tenir uns espais verds molt més diversos. Aquests processos de naturalització tampoc han de suposar l’eliminació de l’ús públic de segons quins espais, si no compatibilitzar diferents funcions, que es pugui continuar passejant per aquestes zones però amb la possibilitat de tenir camins i senders marcats on es podrà veure plantes de diferents espècies, zones amb papallones i diferents insectes pol·linitzadors o sentir el cant dels ocells.

Segons els experts, la fauna vindrà d’una manera natural, i l’únic que s’ha de fer a nivell d’intervenció és sembrar o plantar les diferents espècies vegetals. La diversificació, el fet que no només hi hagi una única espècie de planta fa que els insectes també estiguin diversificats i no hi hagi perill de plagues i per tant hi ha menys necessitat de tractaments per mantenir la bona salut dels vegetals.

Per contra, l’aspecte d’aquests sistemes vegetals fa que moltes vegades la gent cregui que hi ha certa deixadesa, que estan plens d’herbes. Els experts en aplicar aquests processos creuen que cal un canvi de percepció de les zones verdes i no voler trobar-ho tot net i arrasat. La informació sobre els beneficis d’aquests sistemes vegetals amb biodiversitat és fonamental perquè el ciutadà els accepti com a propis.

La naturalització de les àrees de vegetació de Barcelona vol donar un aspecte més natural als espais verds tractats sempre com zones de gespa o estètiques. Ara es vol recuperar la seva naturalitat guanyant diversitat d’espècies de flora i fauna.

L’objectiu és fer-los més rics i saludables, perquè la mateixa naturalització representa que no s’hagi d’aplicar productes fitocides, i d’altra banda, que es pugui estalviar en la despesa de manteniment i d’aigua. Seran espais més ecològics, sostenibles, i més saludables pel ciutadà.

Jordi Camprodon és investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i de la Universitat de Vic. És un dels experts que assessora l’Ajuntament en el trànsit cap a una vegetació més natural a la ciutat. El principal perill que veu en tot aquest procés és que la gent no entengui el que s’està fent i cregui que s’ha entrat en una etapa de deixadesa del manteniment del verd de Barcelona.

Costarà que el ciutadà accepti el nou aspecte del paisatge vegetal de la ciutat?

D’entrada costarà una miqueta. Tota la gent que està treballant en això, i que disposa d’enquestes, és conscient d’això. Però també sabem que és perquè ignoren què s’està fent. Se’ls ha d’explicar. Quan fas un canvi d’aquest tipus i no l’expliques, la gent creu que  es fa per deixadesa, per manca de manteniment. I no és així.

Però a l’urbanita pur ni li agrada massa la natura.

Són canvis de mentalitat que no són ràpids. Hi haurà a qui l’encantarà i qui, per raons merament estètiques, no li agradarà gaire. Però sí que són canvis que es fan en determinats llocs, no a tot arreu, i per unes raons de sostenibilitat i salut, s’acaben entenent. No es fa per caprici. És un canvi  en positiu.

Aquest procés de naturalització ja s’ha fet en altres ciutats del món?

És una tendència que s’està portant a terme a tot el món.De naturalitzacions ja fa molts anys que s’estan fent a moltes ciutats europees o d’Amèrica del Nord. El que passa és que no deixa de ser un procés innovador. I per aquest motiu és molt important que s’expliqui bé que s’està fent perquè la gent ho entengui i ho accepti.