Juny de 1938 va ser un mes de infaust record en la ciutat de València, el pitjor de la Guerra Civil, amb 26 bombardejos de l'aviació italiana, i en menor mesura de l'alemanya. Quan la línia d'observació de la costa albirava l'avanç dels avions Savoia des de Mallorca, enviaven els avisos a la torre del Micalet, on se situava el centre de comunicacions que transmetia l'alerta. En aqueix moment, començaven a sonar les 25 sirenes repartides per tota la ciutat, i els valencians corrien als refugis.

Just aqueix mes es donaven els últims retocs al que se situa sota l'Ajuntament de València. Un recinte per a posar a resguard dels bombardejos franquistes als 700 xiquets que integraven el grup escolar situat aleshores en l'edifici de la Casa Consistorial. Hui, 79 anys després, l'Ajuntament obri al públic el refugi antiaeri, reconvertit des del seu ús com a magatzem en un museu que permeta al visitant no solament saber com se sentien els qui allí es van acollir, sinó conèixer la història i els detalls dels bombardejos indiscriminats sobre València durant la Guerra Civil. 

Es calcula que unes 800 persones van perir víctimes d'una pràctica fins llavors inèdita, l'atac a la població civil i no únicament en els fronts. No obstant açò, la xifra és aproximada i no inclou els ferits, donades les dificultats que aleshores suposava la recollida estadística de la informació.

La regidora de Cultura, Glòria Tello, ha explicat en la presentació de la rehabilitació que la intenció del projecte ha sigut la de recuperar "un espai de gran importància patrimonial i històrica, tancat a la ciutadania durant molt temps". De fet, les diferents intervencions posteriors a la contesa bèl·lica, durant els anys cinquanta i seixanta, han impedit recuperar-ho tal com era, ja que van suposar l'eliminació d'elements com les bancades, les escales originals o la maquinària de l'aire.

Construït entre gener i juliol de 1938 sota la direcció de l'arquitecte José Luis Testor, aquest refugi de tipus escolar té dues entrades simètriques mitjançant escales i cinc naus allargades paral·leles, cobertes amb volta rebaixada feta de formigó, i comunicades entre elles mitjançant arcs de mig punt. En l'altre extrem tenia una habitació amb excusats i totes les naus comptaven amb bancs d'obra perquè els escolars s'assegueren, ja desapareguts. A més, tenia electricitat amb cables de coure dels quals penjaven bombetes des del sostre.

A l'abril de 2016 van començar els treballs per a la seua recuperació. Els tècnics municipals van realitzar estudis previs i van arreplegar documentació sobre el recinte. Després, van realitzar tastos arqueològics per a recuperar els colors originals (blau en les galeries i roig al costat de les portes, per a indicar que eren zones més perilloses pel possible impacte de projectils).

Segons explica Tello, han volgut fer "una musealització baixa, però amb l'imprescindible per a explicar la seua funció". Aquestes indicacions es realitzen amb panells sobre els refugis i el fenomen dels bombardejos sobre València, sobretot per a la vida diària dels ciutadans. El projecte ha tingut un cost de 212.000 euros per a les arques municipals, segons Tello.

En la ciutat de València va arribar a haver-hi més de 200 refugis durant la Guerra Civil, tant públics com a privats, segons les últimes recerques. No obstant açò, és difícil concretar la xifra, ja que sobre molts no hi ha documentació o estan sense localitzar, sobretot els que es van construir per iniciativa privada. D'ells, es calcula que es podrien recuperar uns 20, sobretot públics i no es descarta que puguen trobar-se més. Recentment va eixir a la llum el de la fàbrica de Bombas Gens, també recuperat durant la rehabilitació de la factoria com a recinte cultural.

Un dels quals pretén rehabilitar l'Ajuntament és el del carrer Serrans, "però té un problema de filtracions i el procés va lent", explica la regidora de Cultura. A més, es va a actuar sobre el de Massarrojos a instàncies d'un projecte presentat pels veïns d'aquesta pedania en els pressupostos participatius.

L'àrea de Cultura preveu que per a visitar el refugi antiaeri calga demanar cita prèvia mitjançant reserva telefònica. Les visites es realitzaran, segons ha indicat Tello, mitjançant grups de 25 persones, ja que l'aforament és limitat, si bé el mètode es concretarà a partir d'aquest dijous en la pàgina web municipal.

A l'obertura del refugi s'ha unit l'exposició “Tempesta de ferro. Els refugis antiaeris a València”, que es pot visitar amb l'horari habitual i entrada lliure en la Sala Municipal d'Exposicions d'abril a juliol. La mostra temporal contextualitza el moment històric de la construcció dels refugis amb tres eixos temàtics: els atacs i bombardejos sobre la ciutat per mar i aire, les conseqüències d'aquests atacs sobre les edificacions, el port i les víctimes civils, i finalment, la protecció dels habitants de la ciutat mitjançant la construcció de refugis.

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha assistit a la vesprada a la inauguració oficial del refugi al costat de la regidora Glòria Tello. Allí, ha reivindicat la memòria històrica com una forma de "revertir la imposició de l'oblit, especialment de l'oblit que va caure sobre les víctimes i sobre els vençuts, com una tasca necessària per a una total normalització de la vida democràtica en la qual quedava i queda molt per fer". Ribó ha emmarcat aquesta iniciativa en el 80 aniversari de la capitalitat de la República per part de València, una ciutat que va ser bombardejada 237 dels 982 dies que va durar la Guerra Civil malgrat no estar en la primera línia del front.

"Els refugis formen part del llegat patrimonial de la memòria històrica de la guerra civil a València. Recuperar i obrir al públic el que ací mateix es va construir per a albergar a 700 escolars, acompanyat d'una exposició que informa, il·lustra i contextualitza, és una forma de reivindicar a les víctimes innocents d'aquells atacs en els quals l'estratègic esdevenia sovint en indiscriminat i formava part d'una agressió planificada per a causar terror i mort entre la població civil de qualsevol edat i condició", ha afegit Ribó durant l'acte.