Així ho ha explicat en roda de premsa la titular d'este departament, María José Salvador, acompanyada pel director general d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, Lluís Ferrando, per a fer balanç del procés de participació pública del Pativel, la segona fase del qual començarà el pròxim mes de maig amb l'objectiu que arribe a les Corts "el més ràpid possible".

Concretament, el Pativel ha rebut 455 al·legacions diferenciades, de les quals el 52% es referixen a qüestions generals de normativa com la falta de motivació, la memòria econòmica, la seguretat jurídica o la cartografia, mentre que el 48% restant han sigut escrits sobre situacions concretes de particulars o per detalls de qüestions jurídiques.

A més, Salvador ha indicat que del total d'al·legacions, més de 100, el 21%, són de propietaris que han interpretat de forma errònia el Pativel i no es troben en les zones que este pla contempla, per la qual cosa "no estan afectats". En este punt, ha recordat que el pla no afecta sòls que han sigut urbanitzat i tampoc a aquells terrenys que la Llei de Costas protegix com ocorre en els municipis de Xilxes, Oliva, Alacant i Santa Pola.

Quant als municipis, han al·legat 53 municipis de 74 que es troben en l'àrea d'actuació del Pativel, dels quals uns 20 ha sigut per interpretar "de forma errònia" l'article 16 - referent als sòls que no estan en les zones 1 i 2 que contempla el pla, però que es troben dins de la franja dels 1.000 metres- i la cartografia.

D'altra banda, el 34% dels municipis, 18 d'ells, han presentat escrits d'al·legacions en les quals demanen aclariments o augmentar la protecció, enfront del 13% que mostra rebuig al projecte. No obstant açò, Salvador ha puntualitzat que en alguns casos com és El Puig han acceptat les explicacions de la Conselleria després de mantindre reunions amb ells.

Quant a les zones, el 67% de les al·legacions es concentren a

Alcalà de Xivert, Oliva i Benissa.

Per tant, per a Salvador el balanç és "positiu" perquè en l'estudi de les al·legacions "s'ha evidenciat que alguns han volgut fer molt soroll però la realitat és que el pla dóna seguretat jurídica i és acceptat per gran part de les zones", ha valorat.

MILLORES DEL PATIVEL

No obstant açò, ha admès que amb l'objectiu "d'aclarir" la informació que reben els municipis se'n van a introduir en el Pativel una sèrie de millores.

D'esta manera, s'incorporaran noves fitxes de cadascuna de les zones que contempla el pla amb l'objectiu de simplificar la informació i així evitar les interpretacions errònies que s'han produït. Per tant, només es perfilaran les zones 1 i 2 del Pativel i s'eliminarà la base del planejament que havien posat com a referència perquè ha admès que "ha causat confusió".

Així mateix, s'incorporarà una 'ortofoto' a més de la cartografia oficial i cada fitxa adjuntarà una justificació sobre els diferents valors pels quals es cataloga el sòl com a ecològic, cultural, agrícola, paisatgístic, de protecció del risc o territorial. També s'inclourà una descripció del lloc i dels sectors urbanitzables que pot afectar.

D'altra banda, es realitzarà una memòria econòmica que inclourà un informe jurídic de l'Advocacia de la Generalitat que arreplega la jurisprudència del Tribunal Suprem i en el qual s'assenyala que "la desqualificació de sòl en situació bàsica rural sense programa aprovat, no genera drets indemnizatorios perquè la possibilitat d'urbanitzar són només meres expectatives".

En este sentit, Salvador ha insistit que la legislació estatal del sòl assenyala que només s'adquirix el dret a ser edificat "quan està aprovat el Programa d'Actuació Integrada que permet iniciar l'actuació". Açò suposarà, ha explicat, solucionar el 30% dels problemes detectats en esta primera fase d'al·legacions.

Finalment, el Pativel inclourà una clarificació de la redacció de l'article 16 per a evitar "les roïnes interpretacions que s'han produït".

930 MILIONS DE DEMANDES DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL

Durant la seua intervenció, María José Salvador ha defès que el Pativel és un "pla valent i "ambiciós" que pretén "acabar amb la degradació" del territori i l'anterior model del PP. De fet, ha denunciat que la "hipoteca urbanística" derivada de "la mala gestió" del PP ha suposat que en estos moments hi haja en els tribunals demandes de responsabilitat patrimonial que ascendixen als "930 milions d'euros" per PAI anul·lats que no comptaven amb els informes de la Confederació Hidrogràfica o d'avaluació mediambiental.

"Seríem una mica kamikazes si nosaltres vinguérem ací a incidir en a l'inseguretat jurídica amb la qual va treballar l'anterior govern del PP", ha dit Salvador, qui ha reivindicat que el Consell ha vingut a "canviar les coses, a treballar i a fer complir la llei per a aportar major seguretat jurídica". "És el moment de passar del model de depredació del territori al de protecció i d'urbanisme sostenible", ha subratllat.