L'eliminació del glifosat i de qualsevol altre herbicida químic suposa tot un repte pels serveis de jardineria de qualsevol ciutat. Mentre la recerca en control de plagues i plantes no desitjades en els conreus està molt desenvolupada, en el món de les àrees verdes urbanes és incipient.

En aquest sentit, el catedràtic del departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la Universitat de Lleida, Xavier Pons, assegura que "té una gran complexitat, ja que hi ha un elevat nombre d'espècies i zones molt variades i de molts diversos usos". I és que segons Pons "no tot serveix i per tant les actuacions han de ser específiques a cada zona i per cada espècie".

El conreu d'una espècie vegetal en un espai concret té moltes menys variables de plantes nocives i de plagues. D'altra banda, Xavier Pons destaca que "les àrees verdes de les ciutats tenen una altra característica fonamental: hi ha gent en contacte amb aquestes plantes, mentre que la gent no passeja pels camps de patates". Per tant, les solucions han de ser «diferents i acceptades» per les persones que viuen a les ciutats.

Els mètodes naturals de control de plagues i herbes que s'apliquen a les ciutats provenen dels aplicats al món agrari, on s'han demostrat altament eficients i molt beneficiosos pel medi ambient i per la salut dels consumidors dels productes conreats amb aquestes tècniques. Bàsicament explica Xavier Pons "es tracta d'apostar per la lluita biològica, que consisteix a combatre les plagues i malures de l'arbrat a través dels seus enemics naturals, siguin depredadors o paràsits".

En essència és tan senzill com utilitzar organismes, l'anomenada fauna útil, i deixar que actuïn sobre la plaga. Per exemple, diferents tipus de marietes són capaces de controlar plagues de pugó o caparreta, sent innòcua per la planta.

Una altra alternativa és la utilització d'uns altres processos més sofisticats com els insecticides biològics compostos per éssers vius o productes d'origen natural, excloent els que provenen de síntesi química, o d'altra banda, la utilització de feromones, inhibidors o repel·lents per combatre plagues i malures.

El catedràtic del departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la Universitat de Lleida, Xavier Pons, destaca que "una estratègia especialment important per mantenir la biodiversitat de plantes i fauna a la ciutat és la selecció de l'època d'aplicació dels fitosanitaris per no interferir en els cicles vitals de les espècies".

En el cas de l'arbrat s'ha de tenir en compte "el cicle vital de les espècies de fauna associada als arbres i actuar fora de l'època de cria i aparellament".

Barcelona no és la primera ciutat que decideix eradicar l’ús dels herbicides i pesticides químics. El 2004, Estrasburg es va constituir en una ciutat de ‘zero fitosanitaris’.

Van seguir el seu exemple altres ciutats d’Alemanya i França. Més a prop, a finals del 2015, es va presentar el projecte ‘Badalona, ciutat lliure de glifosat, i altres ciutats com Tarragona o Saragossa es van sumar a la idea. Madrid també s’ha afegit a la supressió dels productes químics en el tractament del verd urbà.

Plantació en escocells. Evita l’aparició de les herbes no desitjades, ja que competeixen per l’espai. Si es planten gramínies com a reserva de fauna útil, a més ajuden al control fitosanitari de l’arbre o arbust cultivat.

Escocell amb herbes espontànies. A més d’incrementar la biodiversitat, aquest tipus d’actuació sensibilitza i posa en dubte les idees preconcebudes de les mal anomenades “males herbes” i també sobre tota la flora espontània.

Encoixinat. Amb pedres o triturat de restes de la poda o d’escorça de pi,  reté la humitat i estalvia aigua, protegeix dels canvis de temperatura i de l’erosió del sòl.  Evita el creixement d’herbes espontànies.

Anna Font Coll, psicòloga i especialista en malalties ambientals, explica que una de les principals mesures per evitar l’exposició a substàncies químiques és informar-se dels treballs de manteniment que es realitzaran a la ciutat.

Es pot tenir accés directe i fàcil a aquesta informació?

Sí, mitjançant els cartells informatius que es posen en les zones a tractar. També es pot consultar al web de l’Ajuntament. Hi ha informació detallada i actualitzada periòdicament sobre els treballs mensuals de jardineria, classificats per districtes, amb data, zona, tipus de tractament i producte que s’aplicarà.

Segons aquesta informació, es continuen aplicant productes fitosanitaria a la vegetació de la ciutat.

Sí. Se n’apliquen, per exemple, contra la processionària del pi i contra el morrut de les palmeres, una plaga que afecta a tots els països de la conca mediterrània, que estan obligats a tractar per intentar contenir-la. En canvi, amb els herbicides, els ajuntaments sí que poden decidir. És el cas de Barcelona, que ha optat per eliminar els tractaments amb productes  base de glifosat i adoptar mesures alternatives en la gestió de les herbes espontànies.

Ha millorat la sensibilitat respecte als problemes que generen aquests productes?

Opino que està augmentant la consciència del vincle entre l’ús d’aquests productes, la salut i el medi ambient. Cada vegada més ajuntaments i altres gestors de vegetació pública abandonen l’ús d’herbicides químics i aposten per estratègies que prioritzen la salut per davant de l’estètica, en benefici de tothom.