D'esta manera, es dóna temps per a "desenvolupar les energies renovables i aplicar mesures d'eficiència energètica", es manté la "estabilitat de la xarxa" i "els seus propietaris no tenen dret a reclamar lucre cessant", ha argumentat en roda de premsa el coordinador del MIA, el físic nuclear Paco Castejón.

L'expert ha assenyalat que estem en un "moment clau" per al futur energètic de la península ibèrica des del punt de vista del disseny del model energètic, atés que de 2020 a 2024 se'n van a revisar els permisos nuclears de les centrals espanyoles. En l'actualitat, ha assenyalat, s'opta per un 'mix' entre l'energia nuclear i les renovables, la qual cosa a la seua entendre és "un verdader fre per a les renovables" i es perllonga el funcionament de les centrals perquè generen "un milió de beneficis diaris"

El "problema", ha alertat, és que "passen els anys i es tornen més insegures", ja que "es degraden, i presenten "problemes de corrosió". Això ocorre, ha explicat Castejón, perquè els sistemes estan dissenyats per a 40 anys i després no se sap com se'n van a comportar".

Així, ha insistit la seua petició de tancament progressiu de les centrals per qüestions de seguretat, pels residus radioactius d'alta contaminació que generen, el "volum de la qual s'ha incrementat un 50% i no saben què fer amb ells", i pel "fre que suposen per al desenvolupament d'un nou model energètic".

COFRENTS "NO COMPLIX ELS NOUS CÀLCULS SÍSMICS"

El coordinador del MIA ha assegurat que Cofrents "té una història negra d'incidents". Ja en els anys 90 hi ha "inestabilitats tèrmiques", ha relatat, que dupliquen la potència i "fissures d'elements combustibles que entren en l'aigua i es contamina i ix de la contenció i es passeja per tota la central".

A més, ha advertit, la metodologia per als càlculs sísmics que es van fer quan es va construir la central nuclear "està caducada" i hui en dia, l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica ha tret uns nous mètodes de càlcul de terratrèmols que Cofrents "no complix".

"ES PODRIEN TANCAR DEMÀ SENSE PROBLEMA DE SUBMINISTRAMENT"

Segons Paco Castejón, "les centrals hui no són necessàries perquè hi ha suficient potència instal·lada per a substituir-les sense problema". En este sentit, ha precisat en l'actualitat, a Espanya hi ha instal·lats un total de 108.000 megavats (mw) entre tots els tipus d'energia, dels quals 7.400 mw són d'energia nuclear.

No obstant açò, la màxima demanda que s'ha aconseguit és de 45.000 mw, de manera que queda una potència de 63.000 mw que no s'usa, ha subratllat. Tant és així que "demà es pot prescindir de les centrals nuclears sense problema de garantia de subministrament", ha sentenciat.

A més, ha posat l'accent que en estos moments "estem pagant el quilovat/hora nuclear a preu de gas". Segons ha detallat, a les centrals els costa 1,05 cèntims produir-ho abans d'impostos, mentre en el mercat marginalista, primari, es paga a 5,5 cèntims, segons la mitjana de 2015, i després "el ciutadà ha de pagar a més l'impost d'electricitat, l'IVA i els peatges de transport, distribució i les diferents primeres", ha agregat.

Al seu entendre, el marge de benefici és "insensat" i el "verdader motiu de perllongar la vida de les centrals nuclears". De fet, ha assegurat que el Govern "mentix" quan diu que substituir l'energia de les centrals nuclears costaria "un 25% més" en la factura del consumidor. Segons ha argumentat, "el càlcul és senzill", si l'energia nuclear suposa prop del 20% de la total, suprimir-la no pot suposar més del 20%. I de fet, segons calcula el MIA, suposaria "no més del 5%" d'increment en la factura.

Finalment, ha censurat el que considera un "problema polític i de democràcia" i ha criticat que malgrat que "la majoria de la ciutadania i del parlament són anti-nuclears", el Govern, al com ha qualificat de "pro-nuclear", no pregunta sobre esta qüestió a la societat.