El Museu de Belles arts de València ha presentat este dimecres una pintura inèdita del mestre Diego Velázquez. L'obra, que rep el nom de 'Dama de perfil' és un oli sobre llenç que representa l'esbós d'una dona pintat 'alla prima', és a dir, a força de tocs ràpids que se centren a capturar l'essència del personatge.

Este retrat, que pertany a una col·lecció particular, ha sigut cedit a la pinacoteca i s'exposarà al públic a partir del pròxim mes de maig. Així mateix, quedarà depositat en comodat dins de la col·lecció permanent del museu en les sales de pintura italiana i espanyola.

El procés d'autenticació de l'obra va arrancar quan el seu propietari, davant la sospita que podia tractar-se d'una peça de Velázquez, es va posar en contacte amb la doctora en Història de l'Art i Conservadora de Museus, Carmen Garrido, qui, entre altres càrrecs, ha sigut cap del gabinet de Documentació Tècnica del Museu Nacional del Prado.

La pròpia especialista ha sigut l'encarregada de presentar en roda de premsa l'obra, al costat de la directora general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat valenciana, Carmen Amoraga, i al director del Museu de Belles arts, José Ignacio Casar Pinazo.

Després dels estudis realitzats, s'ha pogut constatar que 'Dama de perfil' va ser pintada entre agost de 1629 i gener de 1631, en el primer viatge que va realitzar Velázquez a Itàlia.

Garrido ha desvetlat els arguments que la van convéncer que es trobava davant un verdader Velázquez. Entre ells es troba una radiografia que revela la tècnica seguida per l'artista i els materials amb els quals es va pintar, que responen l'estil emprat per l'autor durant la seua estada a Roma on va començar a pintar sobre teles d'alta densitat de fils, a treballar amb traços que li permetien una execució ràpida i a reduir l'ús de la pintura, a més de mostrar una preocupació per la llum que pot trobar-se en elements de l'esbós com l'arracada, el pit o el pentinat de la dona.

Així mateix, l'experta ha seguit l'inventari realitzat per Don Gaspar de Fuensalida en 1660 a la mort de Diego Velázquez i de la seua dona, Juana Pacheco, en la qual figura la següent referència: 'un altre retrat de mitjana cara d'un borrión'. Segons Garrido, es podria referir a l'esbós que es troba actualment a les mans del Museu de Belles arts a causa que la paraula esborrall, es refereix a una taca, anotació o esbós. No obstant açò, "també podria referir-se a qualsevol altre esbós", ha assegurat Garrido.

L'experta ha explicat com l'amo de l'obra va aparéixer per la seua casa "amb el quadre baix el braç" i a primera vista li va resultar difícil identificar a l'autor. No obstant açò, sí va poder advertir que es tractava d'una mostra de pintura veneciana del segle XVI. Després de la investigació, ha asseverat que l'esbós "representa un avanç dins de la pintura de Velázquez, ja que el personatge guanya en volum i desenvolupament i el pintor porta amb desimboltura al llenç l'espai entre la figura i el fons".

La posició de la figura, el pentinat trenat i el dibuix de la joieria són representatius d'altres figures femenines que pintaven artistes del Véneto com Tintoretto o Tiziano. A través de les comparatives de les obres d'estos pintors Garrido ha pogut identificar el segell i la modernitat de Velázquez, representat en el volum, el relleu i els colps de pinzell.

A més, Garrido ha descobert que originalment la peça no es trobava pegada una taula de roure, sinó que va ser fet posteriorment per la persona que va trobar el quadre i ho va tindre en el seu poder abans que formara part de la col·lecció del propietari actual. "El quadre és impossible de rastrejar", ha assegurat Garrido. Els xiquets trencats que es troben en el costat esquerre de la figura van poder motivar esta persona a pegar l'esbós en una taula de roure amb un fons similar al fons del quadre.

Així mateix, les ones en la tela de tensió que Garrido va observar en la radiografia, van confirmar que l'esbós havia sigut manipulat prèviament. No obstant açò, "està molt bé conservat", ha assenyalat la historiadora.

Respecte a la identitat d'esta dona, l'experta creu que podria tractar-se d'un personatge d'altres quadres. En el retrat, apareix de pefil descobrint un si, com succeïa en els quadres de contemporanis de Velázquez. En relació al suport, l'experta creu que són els mateixos llenços que va usar el pintor durant la seua estada a Sevilla i que va haver de portar-se a Itàlia per a realitzar este esbós. Més enllà d'açò, com ha afirmat Garrido "Velázquez no firmava els seus quadres, solament ha firmat dos".

Per la seua banda, el director del Museu, José Ignacio Casar Pinazo, ha agraït al propietari esta cessió i ha destacat la important tasca que duen a terme els col·leccionistes privats. "Correspon a les institucions públiques afavorir les col·leccions privades".

En la mateixa línia, la directora general Carmen Amoraga ha mostrat "la seua satisfacció per que siga el Museu de Belles Arts de València el depositari d'esta obra "desconeguda fins ara d'un dels pintors espanyols universalment conegut". Amoraga ha avançat que l'esbós s'integrarà dins de la col·lecció permanent del museu en les sales de pintura italiana i espanyola.

La negociació del dipòsit d'esta col·lecció es va iniciar el passat any pel conservador d'art, José Gómez Frechina, el conservador del Museu de Belles Arts de València, David Gimilio, i el director de la pinacoteca, José Ignacio Casar. El Museu de Belles Arts de València té dos quadres del pintor Velázquez: 'Sant Simón de Roges difunt', dipòsit del duc de l'Infantat, i 'Autoretrat', de la col·lecció de l'Acadèmia de Sant Carles.