Els artistes han presentat la mostra, que es podrà visitar en al galeria 1 del museu valencià fins al pròxim 27 d'agost, en una roda de premsa en la qual han estat acompanyats pel director del centre, José Miguel G. Cortés.

La selecció, coproducida juntament amb el museu Jeu de Paume de París, la Sharjah Art Foundation de Sharjah (els Emirats Àrabs) i l'Haus der Kunst de Munic, reunix les obres d'esta parella artística en paper, fotografia, escultura, així com àudio i videoinstalacions des de finals dels 90 fins a l'actualitat.

Prenent com a punt de partida Beirut, la seua ciutat natal destrossada per la guerra civil libanesa (1975-90), tots els treballs d'Hadjithomas i Joreige que s'exhibixen en l'exposició reflectixen els temes centrals de la seua trajectòria artística, com les referències constants a la conformació de la memòria, la destrucció, el qüestionament de la identitat, la imatge transformada d'eixa ciutat per la violència i la referència a les persones desaparegudes durant el conflicte bèl·lic, més de 17.000.

Es tracta de peces que posseïxen "un caràcter poètic malgrat tractar sobre un món devastat i travessat per la barbàrie i la destrucció". "D'alguna manera, utilitzen la poesia i l'art per a crear ponts entre els dos costats del Mediterrani, a voltes tan allunyats", ha destacat José Miguel G. Cortés. El director de l'IVAM ha emfatitzat que l'exposició "mostra una visió diferent i allunyada de tòpics i estereotips sobre el món àrab".

Este passeig per l'obra d'Hadjithomas i Joreige arranca en la primera de les sales amb la vídeo instal·lació 'The Rumour of the World' (2014) integrada pels rostres i les veus de 38 actors que reciten el contingut de correus electrònics amb els quals pretenien estafar als seus destinataris.

La peça pretén "analitzar com es treballa l'imaginari de l'engany". Per a ells, els creadors van ser arxivant al voltant de 4.000 correus electrònics de spam des de 1999 i van veure que existien enganys "molt eficaços", curiosament procedents d'una tradició literària espanyola del segle XVI que explicava la història d'una princesa segrestada per uns àrabs que prometia casar-se amb el qual pagara el seu rescat i que, posteriorment, va evolucionar a França després de la Revolució Francesa, ha explicat Khalil Joreige.

Conforme avança l'exposició, els artistes aborden qüestions sobre les fronteres, el sentiment de pertinença i els imaginaris despullats d'imatges. "El nostre treball planteja la relació entre la conformació de la memòria i la petjada, volem representar la història oblidada", ha subratllat, per la seua banda, Joana Hadjithomas.

PECES INTERACTIVES

Eixa representació de la ciutat devastada és el que plantegen en dos obres interactives, com són 'Circle of confusion' (1997-2004) -on una imatge aèria de Beirut pot ser deconstruida pel públic llevant fragments superposats en un espill- o 'Postcards of War' (1997-2006), en la qual els visitants podran portar-se les postals realitzades per un fotògraf fictici anomenat Abdallah Farah que transforma les imatges d'una Beirut ideal que es venien en els anys 60, abans de l'esclat de la guerra.

Els artistes també han destacat el projecte de 'Khiam' (2000-2007) en el qual sis exprisioneros sotmesos a tortures relaten les seues vides en este camp de detenció i es mostren els xicotets objectes que fabricaven. "Estos objectes realitzats en la clandestinitat eren una forma d'humanitzar-se i transcendir la realitat que patien", ha ressaltat Hadjithomas.

A més, en 'The Lebanese Rocket Society', (2011-13) aborden l'estranya història de la carrera espacial libanesa. La peça que es mostra en l'IVAM, de diversos metres de longitud, reconstruïx les peces d'un coet i l'àlbum que li van fer arribar al president de Líbia sobre el projecte. De nou els artistes tracten de donar un cos a allò que ja no es veu, allò que ja ha desaparegut.

L'última sala de l'exposició està dedicada a alguns dels seus projectes més recents com 'Ismyrna' (2016), en la qual Joana Hadjithomas conversa amb la poetisa Etel Adnan sobre la vida en l'exili, o la doble projecció 'Remembering the Light' (2016), que oferix una seqüència que s'afona lentament cap al fons del mar.

Les quatre institucions que coproducen la mostra han col·laborat en la redacció del catàleg de quasi 700 pàgines, en anglés i àrab, amb centenars d'obres en color. Així mateix, l'IVAM ha editat una publicació que s'entrega gratuïtament al públic, en format de revista en color, que conté una entrevista als artistes realitzada pels comissaris i un text d'Anna Schneider sobre la seua obra.