El projecte de recerca Celexita, en el qual participen especialistes valencians, estudiarà la connectivitat cerebral individual amb l'objectiu de desenvolupar un biomarcador que ajude a millorar el procés de diagnòstic i recerca en malalties neurològiques, com l'esquizofrènia i autisme.

En el projecte intervenen l'Hospital General de Sagunt a través de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), depenent de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, i les empreses Brain Dynamics (coordinadora del consorci dedicada a la R+D en neuroimatge) i Tecnalia Research & Innovation. 

Aquesta eina, orientada principalment a la identificació i caracterització de pacients d'esquizofrènia i autisme, aportarà informació d'utilitat sobre el funcionament bàsic del cervell humà. 

"El nostre projecte ens va a ajudar a entendre millor la funció del cervell per a poder caracteritzar-la de forma personalitzada. Volem desenvolupar un producte competitiu en el qual puguem mostrar el conectoma humà, és a dir, el mapa de les connexions entre les neurones del cervell, però de manera individualitzada", ha destacat, en un comunicat, María de la Iglesia, investigadora de l'Hospital de Sagunt i Fisabio. 

"Pretenem amb açò -ha afegit- arribar a un punt en el qual puguem caracteritzar la funció cerebral a través d'aquestes tècniques per a poder personalitzar i expressar si cadascun de nosaltres té un determinat perfil neurològic". 

La recerca, que es desenvoluparà al llarg de 2017, ha sigut subvencionada amb 250.000 euros per la convocatòria Reptes-Col·laboració, que té per objectiu recolzar l'execució de projectes en cooperació entre empreses i organismes de recerca.

En concret, aquest projecte cerca definir una petjada conectòmica individual que arreplegue la informació de la connectivitat cerebral utilitzant tècniques com l'electroencefalografia, la ressonància magnètica funcional i la ressonància magnètica amb tensor de difusió. Per a açò es pretén combinar dades de neuroimatge amb diferents tècniques matemàtiques, com a anàlisi poblacional i teoria de grafs.

"El nostre objectiu és explorar i identificar nous biomarcadors del cervell, que siguen útils per a neuròlegs, neurocirurgians, neuroradiòlegs, psiquiatres, i que puguen ajudar a un diagnòstic més precís i personalitzat", ha destacat l'experta en informàtica mèdica.

La principal novetat d'aquest projecte és que totes aquestes dades quedaran integrades en una plataforma que servirà de suport a l'estudi de malalties neurològiques i s'adaptarà a les necessitats de l'expert en neurociència. Actualment no existeix cap plataforma d'aquestes característiques. 

Per al seu desenvolupament, es processaran més de 10.000 imatges extretes del Banc d'Imatges Mèdiques de la Comunitat Valenciana-BIMCV, entre altres bases de dades reconegudes a nivell mundial (Human Connectome Project, ABIDE, etc). Es realitzarà un perfil de normalitat, utilitzant un model poblacional amb individus sans i els seus resultats es compararan amb les imatges corresponents de grups de pacients associats a diferents patologies. 

"El Banc d'Imatges Mèdiques de la Comunitat Valenciana (BIMCV) suposa una font molt important d'informació anonimitzada, per a avançar en la recerca amb imatge mèdica, de la qual podrem extraure dades de grups homogenis i caracteritzar-los. Per exemple, podrem estudiar com es comporta el cervell en persones amb Parkinson. Per a açò es pretén comparar els resultats d'una petjada conectòmica amb poblacions control i pretenem comprovar si hi ha diferències", ha puntualitzat María de la Iglesia.