Així ho ha afirmat l'autor, en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la presentació a València de 'Velocidad de los jardines', que torna a les llibreries després de veure la llum per primera vegada en 1992.

Per a celebrar el seu 25 aniversari, la recuperació d'esta col·lecció de contes ha oferit al seu autor "una experiència peculiar". "No havia tornat a llegir el llibre i fer-ho amb 25 anys de distància suposa una experiència, un exercici de 'posar-me en el meu lloc, ja que, sense deixar de ser el mateix, notes en el que has canviat", ha assenyalat.

En este sentit, Tizón comenta que s'ha retrobat en estes històries amb "la molta fe en la literatura i l'energia activa dels vint-i-pocs anys". Esta confiança en les lletres persistix, encara que este món és "en alguns aspectes més prosaic del que esperava i en altres completament diferent". "No em sent desenganyat amb la literatura, seguisc mantenint la fe en ella", ha agregat.

En el terreny estricte de l'escriptura, en este 'retorn al passat', l'autor reconeix la seua mirada poètica encara que en l'actualitat ha evolucionat cap a una major "depuració estilística". "Quan comences comets alguns excessos, potser per massa il·lusió i urgència de demostrar que pots ser escriptor. Ara seria més auster en el formal", apunta.

Com succeïx en el conte que dóna nom al llibre, el narrador comprèn que amb el temps t'adones que moltes coses que en el seu moment no valores formen part de la teua vida.

Una de les "curiositats" i, fins i tot "cert temor", que va sentir l'escriptor davant la reedició de 'Velocitat dels jardins', era què recepció anava a tindre entre els nous lectors o que alguns aspectes s'hagueren quedat obsolets. No obstant açò, l'ha "tranquil·litzat" constatar que les impressions que està rebent són positives.

Preguntat per si creu que este llibre s'ha convertit en una obra "de culte", Eloy Tizón respon que eixa és "una etiqueta que et posen els altres i amb la qual cal tindre molta cura".

"UN XICOTET MIRACLE"

"'Velocidad de los jardines' posseïx certes característiques peculiars: és un llibre que va eixir de manera molt discreta, sense armar cap soroll i que pareixia destinat a l'oblit però, per una raó misteriosa que no aconseguisc a comprendre, ha anat guanyant-se l'afecte dels lectors. Que un llibre es recupere 25 anys després és un xicotet miracle donada la fugacitat amb la qual es mou el món literari", ha dit.

"Per a mi la literatura és, en primer lloc, una necessitat, una cosa que forma part la meua vida com un dels pilars centrals. Si m'imagine la vida sense literatura em pareixia una cosa molt més pobra. És més que un entreteniment o una qüestió de vanitat, toca una fibra important de la identitat i del lloc que vols ocupar en el món. Si deixe alguna xicoteta emprempta, vull que siga través de la literatura", conclou.