Albert Boadella arriba esta nit al Teatre Talia amb 'El sermón del bufón', un espectacle en el qual es representa a si mateix, repassa la seua pròpia vida "una mica novelesca", recupera fragments d'algunes de les seues obres i diu les coses que pensa en relació al seu ofici, a la vida o la societat del seu entorn, com és la catalana, on segons ha dit, hi ha una "tribu" i "el nacionalisme és la ultradreta espanyola, l'antisolidaritat, la xenofòbia i incitació de l'odi cap al veí".

Així ho ha manifestat este dimarts durant la presentació de la funció a València, on estarà en cartell fins al diumenge 26. Dramaturg, director, actor i com ell mateix es defineix, "personatge públic en el món cínic", Boadella fa anys que no treballa en la seua terra natal. És un "divorci absolut", ha sentenciat.

A la seua manera de veure, "el nacionalisme relaxa la ment de les persones al seu estat més primitiu; hi ha una tornada sentimental als elements de la terra, una espècie de nostàlgia de la tribu", la qual cosa ell anomena "la tribu catalana" amb una "posició totalment reaccionària" que ho converteix en "la ultradreta espanyola".

Este és solament un dels aspectes que deixa entreveure en 'El sermón del bufón', on, sense perdre el sentit de l'humor, divideix la seua personalitat entre el xiquet 'Albert' i el vell artista 'Boadella' en el qual es converteix a través dels anys, entre l'indòmit i el cívic, l'histriònic i el reflexiu. Interpretant-se a si mateix realitza un repàs mordaç a l'ofici de comediant i una mirada irònica a la seua agitada vida, amb 'Els Joglars' de fons.

Les projeccions dels fragments més rellevants de les seues obres es barregen amb singulars reflexions sobre la bellesa i la transgressió, els tabús de la modernitat, l'estímul que exerceixen els enemics o la realitat com a suprem objectiu de l'art.

Al llarg del muntatge, ha dit, l'ofici teatral "no ix molt ben parat", doncs encara que ha assegurat que l'aprecia molt, ha acusat el conjunt del gremi de "falta de llibertat" i d'expressar "tots el mateix pensament progre-esquerrà". "Responen igual", la qual cosa és per a Boadella tota una "paradoxa", donat que la professió sempre s'ha caracteritzat per "pensaments i vides molt diferents". "Era un gueto formidable de llibertat", ha evocat.

Ara, no obstant açò, "tots estan en un pensament progre-esquerrà" que encara que assegura que no li pareix malament sí li pareix "molt sospitós". "Em queixe perquè hi ha molt poques excepcions", ha puntualitzat. Boadella ho ha relacionat en part amb que els governs d'esquerres han sigut tradicionalment "més generosos amb el món de la subvenció-ajuda" que la dreta, que sempre ha vist que en la cultura estaven tots a l'altre costat, ha argumentat.

Al fil d'esta reflexió, Boadella ha apuntat que "el problema del teatre segueix sent el mateix, que tinga suficient públic perquè siga independent" i ha reivindicat que "la llibertat ens la dóna el públic". En este sentit, ha assegurat que estava "encantat" d'omplir teatres amb Els Joglars. "Quanta més gent portes al teatre, més llibertat", quanta més taquilla es fa, menys es depén de les subvencions, ha explicat.

D'esta manera ha rebutjat les etiquetes de l'anomenat "teatre comercial", com si fóra "un insult". Açò sí, ha volgut deixar clar que el teatre és un art i com a tal, "el seu objectiu és la bellesa". En este sentit, ha lamentat que "de vegades s'oblida i quan es fa teatre reivindicatiu es fa cutre". "Crec que que sempre cal fer-ho amb enorme bellesa", ha insistit.

En altres ocasions, "l'embolcall és molt millor" però el contingut presenta "menys idees, no renova el llenguatge i no aconsegueix portar un públic ampli". Boadella ha reivindicat així que en el teatre cal "fer més art que abans. No es tracta d'explicar una història perquè hui hi ha coses en televisió que no es poden veure en l'escenari. El nostre treball, -ha defès-, és més buscar la realitat profunda de les coses, darrere de l'aparent".