La Comunitat Valenciana ha tancat un hivern càlid i "extremadament humit", el més plujós des d'almenys 1950, quan hi ha registres, encara que en alguns observatoris amb més d'un segle de dades, com el són el de València i Castelló, ha sigut l'hivern més humit de les seues sèries, des de 1864 i 1912 respectivament.

La causa que en l'hivern s'haja acumulat dues vegades i mitja la precipitació que sol ser normal en el trimestre -amb una mitjana de 326,7 litres per metre quadrat-, es troba en els tres grans temporals hivernals de Llevant, que van començar a gestar-se al novembre, generalitzats en tot el territori i centrats en els dies 4 i 18 de desembre; el 19 de gener, a més d'un altre primaveral, el 13 de març, amb pluges molt fortes a Alacant de fins el 136 l/m2, el tercer dia amb més pluja des de 1934.

El temporal més advers de l'hivern va ser el tercer, que es va registrar a mitat de gener i que, a més de pluja, va portar aparellat fred, vent, neu, i onatge. Després dels temporals de desembre i gener, febrer va resultar sec, amb dos febles episodis de pluja acompanyats de fang, a causa de la càrrega de pols africana en suspensió que portava l'aire.

Així ho reflecteix el resum climàtic de l'hivern 2016-2017 (mesos de desembre, gener i febrer) a la Comunitat Valenciana, elaborat per la delegació territorial de l'Agència Estatal de Meteorologia en la Comunitat Valenciana. Amb els tres temporals hivernals, s'han arribat a acumular fins a 1.197 l/m2 a Tàrbena; 930 a Beniarrés; 913,9 a la Vall de Laguar i 886.3 a Barx entre desembre i febrer. El mínim acumulat s'ha registrat en les comarques valencianes de Racó d'Ademús i els Serans.

Dins del caràcter càlid del trimestre, destaca l'episodi fred del 18 de gener, el dia més gelat en la mitjana del territori des de gener de 2005. I ja fóra del trimestre hivernal, entre l'1 i el 20 de març, va destacar la calor dels dies 9 i 10 de març quan en l'aeroport d'Alacant-Elx es van aconseguir els 34,8 graus.

Es tracta de l'efemèride de temperatura màxima en este observatori (amb dades des de 1967), igual que ho fou en el de Vilafranca (Castelló), en el qual els 25 graus de temperatura màxima dels dies 9 i 10 del mes, és la temperatura més alta registrada al març des d'almenys 1977. Per tant, de forma consecutiva s'han encadenat l'hivern més sec (2015-2016) i el més humit a la Comunitat Valenciana (el recentment finalitzat 2016-2017).

D'acord amb les dades facilitades, la temperatura mitjana de l'hivern ha sigut 8,8 graus, 0,4 graus més alta que la de la mitjana, i qualifiquen el trimestre com a càlid. La precipitació mitjana ha sigut de 326,7 l/m2, dues vegades i mitja la de la mitjana climàtica del període 1981-2010 (de 130.6 l/m2), que permet considerar al trimestre com "extremadament humit".

Fins a mitat de gener, la temperatura mitjana va estar oscil·lant al voltant dels valors normals, però a mitat de mes, la irrupció d'una massa d'aire molt fred, d'origen polar continental, va provocar un brusc descens tèrmic de 9,5 graus en 48 hores, entre els dies 16 i 18. En la mitjana del territori, el dia 18 de gener va ser el més fred des de l'any 2005.

La mínima d'eixa jornada va aplegar als -10,1 graus a Vilafranca; -9,7 graus a Ademús i -9,4 graus a Fredes. El dia 19, els termòmetres es van congelar amb -10,2 graus al Racó d'Ademús, a 1.750 metres d'altitud.

Per contra, els dies més càlids de l'hivern es van observar en la primera setmana del mes de febrer, que va estar marcada per l'entrada de vent de ponent o del nord-oest, que en diversos observatoris va arribar a superar els 100 quilòmetres per hora de ratxa màxima.

El primer gran temporal hivernal es va registrar entre els dies 3 i 6 de desembre, amb els màxims acumulats el 4, i es va desenvolupar sense inestabilitat; no va haver-hi rajos en tot el temporal, per este motiu les intensitats de precipitació registrades foren més baixes que les del temporal de mitat de mes i que les dels de gener i març.

Segons explica Aemet, la clau d'este temporal va estar en què va ser acompanyat d'un màxim de vent de nord-est en capes baixes, la qual cosa va fer que els valors més alts de precipitació es traslladaren a zones de muntanya del prelitoral de la mitat sud de València, i de la muntanya d'Alacant.

El segon temporal de desembre va ser més advers que el primer, amb convecció i flux fort de vent i advección d'humitat que va propiciar que tinguera una "gran extensió espacial i temporal". Els màxims acumulats es van registrar en les muntanyes del sud de València i nord d'Alacant, on en l'episodi es van superar els 400 l/m2 en algunes localitats.

La característica més important d'este temporal va ser la persistència i la gran extensió espacial, de manera que en el 49% del territori, la precipitació acumulada va superar els 100 l/m2.

No obstant açò, el més destacat dels temporals hivernals va ser el tercer, ja que no solament va portar aparellat pluja sinó també fred, vent, neu, i onatge. La presència d'un anticicló sobre Europa, juntament amb baixes pressions en el Mediterrani, va provocar una entrada d'aire fred d'origen continental a partir del dia 17 de gener.

A més, l'existència en capes altes d'un embolsament d'aire fred, va donar lloc a una gran inestabilitat atmosfèrica que, juntament amb l'entrada d'aire humit de component est a partir del dia 19, van generar precipitacions que van afectar a pràcticament tota la Comunitat Valenciana, en nombroses zones en forma de neu. També va ser significatiu el vent, que va donar lloc a un temporal marítim, especialment fort els dies 21 i 22.

Les nevades d'este tercer temporal van començar en la vesprada del dimarts 17 de gener, en general poc importants i van afectar sobretot zones altes d'Alacant. No obstant açò, des de la matinada del dimecres 18 i fins al migdia, es van produir nevades significatives, amb espessors d'al voltant de 10 centímetres, en la Marina Alta (Alacant), que van arribar fins al nivell del mar.

Des de febrer de 1983 no hi havia hagut un episodi similar de nevades en esta comarca. També va nevar al litoral del sud d'Alacant, en la Vega Baixa (Baix Segura) i va quallar en zones com la platja de Torrevella on no ocorria des de desembre de 1926. En la muntanya del nord d'Alacant (El Comtat, l'Alcoià, zones altes de les dues Marines) van començar les nevades sobretot durant la vesprada del dia 18 que es van perllongar tot eixe dia i també el 19.

La major intensitat de l'episodi de neu es va registrar el 19, amb nevades acompanyes de tempestat que van afectar comarques de l'interior d'Alacant i mitat sud de València, amb cotes d'al voltant de 300 metres. El dia 20 van progressar a l'interior de Castelló, amb fins als 74 centímetres a Vilafranca. A Morella, els 100 l/m2 de neu és la quantitat més alta registrada en 100 anys, juntament amb la nevada de 1964.

Quant a les pluges, la situació més significativa va ser a partir del 21, amb observatori en Alacant per damunt dels 300 l/m2. El fort vent, amb ratxes per damunt dels 100 km/h en la Marina, va generar un temporal marítim amb ones de més de sis metres. La boia de València de Ports de l'Estat va aconseguir els 6,45 metres, per damunt dels 5,63 de desembre de 2009.